La festa de la Pasqua era ben a prop i milers de peregrins jueus vinguts de Palestina i de tot l’imperi, és posen en camí cap a Jerusalem per celebrar la Pasqua i per revifar l’anhel de llibertat del poble escollit. I Jesús amb el seu poble, també es posa en camí. Desitja celebrar la Pasqua: el seu cor anhela la l'alliberament, tot Ell té set de justícia i vol que el Regne de Déu i el nou ordre volgut des de sempre per a la humanitat, irrompi en la història i s’acabin les opressions i situacions d’esclavitud. Aquesta es la única religió i l’únic que el Pare vol, que tots els seus fills visquin amb dignitat.
El Poble d’Israel se sent envaït pel poder opressor dels romans. A casa seva, en la “Terra promesa per Déu”, viuen oprimits pels estrangers, i quan peregrinen al Temple, la seva pregària és torna un clam que Déu ha d’escoltar. I enmig de la multitud que entra en la Ciutat Santa, Jesús i els seus amics també entren. I Jesús es proclamat i acollit com “Aquell que ve en nom del Senyor”.
I muntat en un pollí, amb tota humilitat entra en la Ciutat Santa. Tot un signe de com entra Déu en la nostra història i com anuncia la Salvació: No és des de les gran porpres ni amb grans litúrgies i reconeixements; no és des de la prepotència ni la imposició. Despullat de tot signe de poder dominador, de tota bellesa, de tot èxit polític i de tota àuria religiosa, Déu es manifesta des de la senzillesa.
Uns dies després serà rebutjat i abandonat pels seus, per aquells que esperaven un Mesies espectacular i prepotent. Però Ell sortirà victoriós de la mort i ens dirà que el mal no té la última Paraula.
Que celebrant la Setmana Santa, ens atrevim a despullar-nos de tot signe prepotent, de tot afany de grandesa. Que amb cor humil, els cristians ens posem al costat del nostre poble que també es oprimit i reclama el seu alliberament de la pobresa, de la manca de feina, de la maleïda crisis, etc; i que siguem capaços de treure totes les creus que dobleguen i oprimeixen els cors, les consciències i la vida de tantes persones.
Si ho fem segurament podrem celebrar veritablement la Pasqua, i ja no adorarem a ningú més que a “Aquell que ve en nom de Déu” i que és fa servidor; que dóna la seva vida pel seu poble.
Desconfiem dels que, revestits de poder, i en nom de Déu, anuncien quelcom diferent al que en aquesta Setmana Santa contemplarem.
Bona Pasqua, i que l’alliberament sigui una realitat plena entre nosaltres
