Stephen Hawking i la metafísica

La creació és un concepte metafísic. No es pot demostrar científicament que hi hagi hagut creació, com tampoc no es pot demostrar que no n'hi hagi hagut. La creació és aquell acte a través del qual Déu crea a partir del no res. Aquesta és, si més no, la concepció que deriva de sant Agustí. Per poder demostrar-la, caldria, abans, poder demostrar científicament que hi ha Déu, però no en tenim demostració formal. Hi ha vies, camins, raons que fan plausible pensar que existeix, però no hi ha formes de demostració científica. Tampoc no es pot demostrar la seva inexistència.

És interessant observar com al llarg del segle XX, alguns científics, físics, bioquímics transgredeixen els límits de les seves respectives àrees per endinsar-se en l'àrid terreny de la metafísica i de la teologia. Tot científic té perfecte dret a tenir les seves creences, ja sigui religioses o no. Hi ha eminents científics creients i no creients. N'hi ha d'agnòstics, d'ateus, de jueus, de panteistes, d'animistes, de politeistes i també de cristians. El problema rau quan es pretén justificar la pròpia creença o el propi ateisme partint de les dades de la ciència. Aleshores, es produeix un vertader creuament d'intencions.

Jacqued Monod va intentar fer veure que des de l'evolucionisme es podia demostrar la inexistència de Déu. Altres evolucionistes han vist en el procés evolutiu, la petjada de Déu. També m'admira que alguns pretenguin demostrar científicamente la immortalitat de l'ànima o bé la reencarnació. Costa molt viure amb interrogants que cremen dins de l'ànima i és difícil fer l'acte de fe, assumint, amb humilitat, que no sabem.

Els teòlegs i metafísics, al llarg de la història, han incorregut en l'error d'entrar en el camp de les ciències experimentals, però alguns científics contemporanis dogmatitzen sobre Déu partint, suposadament, de la física. Cal distingir, en aquest debat, les creences particulars de les dades de la ciència. Déu no hi cap en un tub d'assaig, ni en una equació.