Em conviden a parlar sobre la filosofia de la maldat a la Fundació Vidal i Barraquer. Tot un èxit de participació i d'atenció mediàtica, prova del bon fer de la Fundació i de l'encert del tema.
S'hi congreguen professors, psiquiatres, terapeutes i psicòlegs de tota mena. Em sorprèn d'entrada perquè la maldat sedueixi més que la bondat, la relació de fascinació que s'estableix amb el mal, la perversitat i la crueltat. Interessa escatir el fons de la qüestió i intentar explicar perquè els éssers humans som capaços d'infringir mal als nostres semblants i capaços d'una crueltat que transcendeix la imaginació.
Subratllo la qualitat de les preguntes, la seriositat del públic i la diversitat d'enfocaments que es desenvolupa al llarg de la jornada. No hi ha dubte que la maldat és, en part, reactiva. És una resposta a una ferida, a una ofensa, que s'expressa violentament i, de vegades, desesperadament. En ocasions, la maldat també és conseqüència d'una violència estructural, d'un sistema que ofega i esclafa la persona i contra el qual reacciona virulentament i, molt sovint, contra els més febles. Hi ha molta maldat que és fruit de la impotència i de la buidor existencial.
Ens sorprèn la maldat que no és reactiva, que es manifesta gratuïtament, sense un perquè, sense una raó, sense una justificació o pretext. Ens deixa perplexos perquè toca les tecles més profundes de la condició humana i necessitem trobar-hi una raó per poder explicar-la. Molt sovint, l'argument de la malaltia mental o de l'alienació psíquica és una sortida per la tangent. Altres cops és, però, l'explicació més efectiva. En qualsevol cas, ens sorprèn que l'ésser humà sigui capaç d'actuar intencionalment i sense una raó objectiva buscant el mal dels altres.
Cal reconèixer, per dir-ho a la manera kantiana, els límits de la raó, les seves fronteres a l'hora d'explicar aquest fenomen. Hi ha una maldat gratuïta, cega, que es revela sense raó. També hi ha una bondat que es mostra com a do, sense càlcul, sense interessos secrets.
El que ens cal és saber identificar aquesta pulsió de mal, prevenir-la i canalitzar-la adequadament, si bé extirpar-la és impossible amb mitjans purament humans.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.