El vaig conèixer personalment en un sopar ofert pel Centre d'Estudis Jordi Pujol a propòsit d'una conferència que havia dictat en la citada fundació. El presidia, lògicament, el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol. Érem aproximadament dotze i ell va venir acompanyat de la seva filla. Vam conversar sobre Europa, sobre les seves debilitats i fortaleses, sobre la felicitat, el bé, el mal i l'amor. Vaig gaudir intensament d'una conversa intel.ligent, plena de matisos i de fragments d'erudició. El filòsof i exministre francès va entrar també en el tema de l'espiritualitat. Es va confessar obertament espiritual, però a la vegada, allunyat de qualsevulla tradició religiosa i església. Deia sentir una vertadera fascinació per Jesús i el seu missatge, però no participar de la fe cristiana.
Ara, gràcies a l'editorial Fragmenta, he pogut assaborir el diàleg que Luc Ferry ha tingut amb el Cardenal Barbarin, que es recull en un llibre de molt recomanable lectura, ¿Quin futur per al cristianisme? Un cardenal i un filòsof, cara a cara. És interessant passar pels pensaments que exposen els dos interlocutors. S'hi descobreix un magma comú, una sintonia de fons i, a la vegada, clares diferències. És un diàleg cortès, educat, profund sobre allò que realment ens neguiteja, sobre el que Ludwig Wittgenstein en diria els "nostres problemes vitals".
Ferry voldria creure en la resurrecció de la carn. Creu que si fos veritat, aquesta seria la millor notícia de tots els temps. Admet que l'espiritualitat laica no pot oferir veritats d'aquesta dimensió, ni tampoc es teixeix a partir d'una relació interpersonal amb aquell Hoste invisible que anomenem Déu, però subratlla la necessitat de conrear-la, de viure en connexió amb el Tot, amb ple sentit de fraternitat i apostant sempre per la profunditat. Ambdós estan d'acord que una vida espiritualment intel.ligent ens fa viure més plenament cada experiència, cada sensació, cada pensament. Ambdós coincideixen en dir que l'espiritualitat, sigui laica o religiosa, sigui oceànica o personal, sigui immanent o transcendent, individual o comunitària, permet arribar a estrats de profunditat que ens fa ser més vertaderament humans.
Un llibre, aquest, que agafa el testimoni d'aquells textos creuats entre creients i no creients que havien tingut lloc a finals del segle XX. Ara, però, el primer tema de l'agenda és l'espiritualitat com a lloc de trobada. Abans era la revolució. No necessàriament és contradictori, perquè la vertadera espiritualitat mou al canvi, al canvi interior, que és la condició de possibilitat de tota transformació exterior.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.