Enguany commemorem els vint-i-cinc anys d'un dels documents més reeixit del nostre episcopat: Arrels cristianes de Catalunya (1985).
He tingut ocasió de rellegir el document després de molts anys de fer-ho i crec que segueix essent, pràcticament en la seva totalitat, molt valuós i pertinent. Durant aquests anys, han canviat força aspectes de la societat catalana i hem entrat en un procés de globalització econòmica, cultural, lingüística i informacional que, naturalment, afecta el desenrotllament social i espiritual del nostre poble.
En contextos polítics tan convulsos com els que estem vivint i submergits en una crisi econòmica i financera de terribles conseqüències pels estaments més populars, cal prendre consciència del que allí s'expressa i també actualitzar alguns dels seus continguts. El perill d'un trencament de l'harmonia que s'hi respira o fins i tot d'una polarització política està latent, molt latent i això obliga a reafirmar aquells principis mínims, de caràcter prepolític que fan possible el joc democràtic, la vida social i la legítima pluralitat, signe de riquesa i de vitalitat d'un país. Res més terrorífic que un país de clons socials, cultural, polítics i religiosos. La diferència en l'harmonia és el gran repte de futur, però això exigeix, necessàriament, pouar en les nostres fonts ètiques que, a casa nostra, tenen una arrel cristiana.
La reflexió sobre la identitat col.lectiva, sobre allò que som com a poble, com a nació, com a nacionalitat, com a país, és més viva que mai, no solament a casa nostra, sinó en el conjunt d'Europa. També a França és molt viva la polèmica i es cerquen nous modes de definir la ciutadania francesa, vinculant-la als valors genuïnament republicans, com la llibertat, la igualtat i la fraternitat, valors, tanmateix, d'ineludibles arrels cristianes.
Les arrels de l'arbre no es veuen a ull nu, però són el que el sostenen i el suporten en cas de ventades. En moments d'incertesa, cal aprofundir en les arrels i expressar-les sense temor, ni complexos. Aquestes arrels han donat un gran arbre i aquest arbre, al llarg de la seva història, ha donat grans fruits i en pot donar molts més.
Espero que aquesta commemoració sigui ben celebrada i es converteixi en una ocasió per reafirmar la voluntat de l'església de ser una comunitat espiritual vertaderament al servei de les persones i dels pobles on s'arrela i pugui aportar llavors intel.ligents per unir, cohesionar i crear sentit de pertinença en una societat tan desvinculada, atomitzada i fragmentada com la nostra.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.