La mateixa setmana de la Diada de sant Jordi, l’Evangeli de diumenge correspon al de Jesús el Bon Pastor.
Aclaparats per la possibilitat de la proliferació de creacions literàries a partir de mètodes d’intel·ligència artificial, es redescobreixen amb gran delit les versions de la Llegenda de sant Jordi dels nostres clàssics. Aquest és el cas de la versió que en va fer Josep Carner, un fragment de la qual fou recollida a Poemes i cançons de sant Jordi, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008:
JOAN: La llegenda de Sant Jordi
me la volguessis contar!
JOSEP: Ah, noi, va ser un cas terrible
ja et dic jo que va ser un cas.
JOAN: Explica’t, explica’t, home,
que ja em tens tot intrigat.
JOSEP: Una vegada era un rei
d’un país molt especial;
ple de boscos espantosos,
d’abims, de coves i estanys.
d’un bosc molt esgarrifós
cada any en sortia un drac.
La donzella que volia
l’hi tenien de donar.
JOAN: Ai, Josep, que ja tremolo.
JOSEP: Calla i escolta, Joan.
Un any el drac es presenta,
traient escuma i cridant;
dau-me la filla del rei,
que és la que trio aquest any.
Com l’havien de complaure,
perquè el drac era capaç
de fer un diluvi de flames
i d’escumes i de sang,
ja li porten la princesa
que tenia els ulls suaus.
JOAN: I la princesa, què feia?
JOSEP: S’estava quieta i resant.
..........................................................
El dragó es recargolava
i s’hi anava a abraonar,
quan te compareix sant Jordi,
tot armat de punta en blanc.
...........................................................
El dragó endava endarrera.
Ja és caigut d’un cop mortal.
Del soroll que feia al caure
tot el mon va tremolar,
tot el cel fa una rialla,
tot l’infern esclata en brams.
Sant Jordi se’n torna al cel,
i el cel es torna més blau,
i se sent olor de roses
i la llum es fa brillant.
JOAN: Que m’agradaria veure-ho
tot això que m’has contat!
JOSEP: Doncs, aixeca els ulls enlaire,
que de seguida ho veuràs.
Més enllà d’una lectura reduïda als estereotips de gènere, es descobreix en aquesta versió clàssica de la llegenda una semblança amb l’evangeli segons sant Joan sobre el bon pastor. Semblança no en la narració dels fets sinó en els trets que caracteritzen sant Jordi, d’una banda, i el bon pastor de l’altra. Tot envoltat d’al·lusions a la princesa que prega i al que succeeix al cel i a l’infern. En el relat de Josep Carner, sant Jordi, com el bon pastor, salva la princesa i el seu poble, reconeix les seves ovelles i dona la vida per elles.
Sant Jordi, patró de Catalunya, vetlla pel seu poble. No vetlla pel seu poble, però, com un personatge de llegenda que apareix i desapareix quan ha salvat la princesa i el seu regne de les urpes del drac.
Sant Jordi, com el bon pastor, com Jesús, encara té altres ovelles que no son d’aquest ramat i que ha de conduir amb tot el poble, “Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor” (Jo 10, 16). El bon pastor que dona la vida lliurement i que té el poder de donar-la i de recobrar-la perquè aquesta és la missió que ha rebut del Pare.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.