Divertimento dels Sants

Com si d’un divertimento es tractés, en termes espirituals, hi ha un exercici entre entretingut i curiós que consisteix a fer memòria ràpida de la vida dels sants i les santes. El motiu no és altre que el d’intentar saber quin és el tret o trets que els defineix o pels quals més es recorden.

Entre els sants que convisqueren amb Jesús el primer de tots fou Esteve, que morí lapidat. De Pau crida l’atenció la sobtada conversió o caiguda del cavall i de Pere les fervoroses promeses incondicionals seguides de les negacions, amb les quals el cristià de tots els segles s’ha hagut d’enfrontar una vegada o altra.

Posteriors als primers deixebles apareixen els personatges directament vinculats a les primeres comunitats. Un d’ells és Ignasi d’Antioquia i les seves epístoles a les diferents comunitats de cristians mentre era conduit a Roma per a ser martiritzat per les feres. Fou ell el qui presentà místicament el martiri com la forma suprema de la imitació de Crist: “Soc blat de Crist; em moldran les dents de les feres per convertir-me en un pa immaculat de Crist.” (CM Pifarré, Literatura cristiana antiga, Pamsa 2008).

Al s. XIII Francesc i Clara d’Assís. De Francesc dues pregàries que podrien haver estat perfectament escrites al segle XXI: La pregària de la Pau o com pot cada home i cada dona esdevenir instrument de pacificació i no de discòrdia; i el Càntic de de els criatures o càntic de lloança a Déu a partir del que ha estat creat per Ell.

De Joan de la Creu i Teresa d’Àvila, místics del s. XVI, molts cants de la comunitat de Taizé ens han permès de conèixer fragments molt significatius de la seva obra. D’altra banda, és a la Santa a la que se li atribueix la cèlebre referència: “También entre los pucheros anda el Señor.”, com a mostra de la quotidianitat amb què ella vivia la mística.

Sense moure’s del s. XVI, i a prop del 31 de juliol, és de memòria obligada Ignasi de Loiola. Manresa, Montserrat, els Exercicis Espirituals, la Companyia de Jesús, no manquen mai, i menys a casa nostra, les referències que permeten d’apropar-se des d’una o altra perspectiva al Pelegrí de Loiola. De vegades, però, quan sembla que ja només queda rellegir o meditar tot el que ja ha estat llegit i meditat, apareix com per atzar quelcom que quedava per conèixer o al que no s’havia tingut accés. Aquest ha estat el cas de Cartes espirituals de sant Ignasi de Loiola, selecció i traducció de Joan Ribalta, Cristianisme i Justícia, 2018. L’obra és, efectivament, un recull de la correspondència d’Ignasi, ja en la segona meitat de la seva vida, que ha seleccionat i traduït el P. Ribalta. Son uns anys en què Ignasi resideix a Roma i des d’aquí s’adreça a una gran varietat de gent a través dels quals se’ns permet de descobrir la personalitat i l’espiritualitat del Sant. El mestratge d’Ignasi en la direcció espiritual i el discerniment d’esperits ja estan més que afermats, sense que això signifiqui que en mostri cap mena de vanaglòria, sinó que son aspectes que permeten al lector de descobrir la presència de Déu que Ignasi dona a conèixer en cada persona i en cada situació.

Els destinataris de l’epistolari d’Ignasi son molt diversos: amics i parents, homes i dones, laics i religiosos, nobles i membres de la Companyia de Jesús de diversos continents, entre d’altres. Ignasi s’adreça ja sigui al seu director espiritual, ja sigui a un exercitant que ha estat acompanyat per ell.

L’epistolari d’Ignasi és de gran riquesa espiritual per a la lectura-meditació de cada lector. Només per començar Ignasi insta en un moment donat a cercar la pau interior. No la dels homes, feta de treves i paus exteriors, perquè “la pau de nostre Senyor, que és interior, comporta tots els altres dons i gràcies necessàries per a la salvació i la vida eterna.” (pg 42).

I, a mode de cloenda, el comiat-pregària del Sant en totes les seves cartes: “Demano a Déu nostre Senyor que ens concedeixi a tots la gràcia de sentir i complir perfectament la seva santíssima voluntat”.