Sovint les preocupacions eclesiàsticoepiscopals fan perdre els punts de referència fonamentals. Per això m’ha agrada’t rebre aquest missatge d’un amic de Valls. Parla de la seva germana, que va morir l’1 de gener a punt de complir els 84 anys. Una religiosa. Jo no la coneixia de res, ni tampoc em consta que la seva mort hagi estat notícia enlloc més enllà de l’àmbit local. Però rebo un escrit amb un breu semblança biogràfica. I quan l’acabo de llegir penso que ser creient ha de ser una cosa semblant això. Encara que no en parli ningú. Per això em permeto reproduir integrament el text que m’ha arribat, encara que amb criteris estricament periodístics no dóna per un gran titular.
“Sor Assumpció Moncunill Cirac, morí a Barcelona el passat dia 1 de gener. Nasqué a Valls el 10 de gener de 1926. Era la sisena dels catorze germans de la família. La seva educació humana i espiritual, més enllà de l’àmbit familiar, la rebé al col·legi dels Caputxins a Valls, regentat per les monges Carmelites de la Caritat.
El 1947 emprengué el camí de la vida religiosa com a Filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. A la seva formació conventual hi afegí la capacitació específica del professorat, per la qual cosa cursà la carrera de magisteri en l’especialitat d’arts plàstiques, completant així els estudis previs de piano.
Començà la tasca d’ensenyant al Patronat d’Obreres al barri de la Sagrada Família l’any 1949 a Barcelona. Es donà de ple a les activitats docents i teatrals del centre. L’any 1971 fou destinada a les Llars Mundet on continuà la seva dedicació a la formació integral dels nens, les nenes, i adolescents residents allí, tasca que exercí fins a la seva jubilació.
Dedicava les vacances escolars a la seva il·lustració religiosa assistint als cursos bíblics. El període estiuenc li permetia també d’acompanyar els ancians interns de la residència de l’Espluga de Francolí ensinistrant-los en les manualitats. El 1978 experimentà, a Mallorca, l’activitat assistencial als centres penitenciaris; tasca que compartí, des d’aquell moment, amb la seva professió d’ensenyant. L’atenció als interns esdevingué, des d’aleshores, la seva activitat preferencial, malgrat les pròpies dolències físiques, i fins que la salut li ho permeté.
Prop dels interns de les presons de Wad-Ras, la Model, la Trinitat i Can Brians, intentà fer-los sentir l’escalf de la seva presència, sense proselitismes i buscant la seva promoció humana per l’estímul de la pròpia creativitat. Rondava per les fires on els interns, amb ella, posaven a la venda les seves creacions. L’obra a les presons, més enllà de l’afecte inestimable dels reclusos, li valgué que el “Concurs Nacional de Pintura dels Centres Penitenciaris” porti el nom d’“Assumpció Moncunill” en totes les seves convocatòries any rere any des de 1999. També, al gener del mateix any, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Justícia i la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació, li reconegué “la desinteressada tasca desenvolupada als tallers d’arts plàstiques dels centres penitenciaris de Catalunya”.
Les limitacions de la vellesa i les sofrences de la malaltia no la privaren d’assumir la perspectiva del traspàs final amb el mateix esperit de lluita i fermesa amb què transcorregueren els seus quasi vuitanta-quatre anys de vida, i els seixanta-tres de consagració a la Caritat."
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.