L’estratègia de l’agitació social va tenir “èxit” a l’Europa d’entreguerres. Es tracta de presentar un món que s’ensorra i donar les culpes als protagonistes del sistema establert. I anar sembrant així el terreny que faciliti l’arribada dels populismes i els líders messiànics que tenen les receptes màgiques per aixecar una situació insostenible de perversió moral, política, econòmica o social generalitzada.
El mètode és tan senzill com fixar quatre mentides simples i anar-les difonent per terra, mar i aire. Les idees són quatre, però s’han d’anar aplicant al relat de l’actualitat de forma sistemàtica i repentint-les les 24 hores del dia perquè alguns acabin picant. Fet amb eficàcia i mitjans, alguns poden acabar sent molts. Per escalfar el procés i fer avançar el procés, l’insult i la degradació de l’adversari és un recurs necessari: per restar legitimitat al qui destorba l’avenç de les teves idees, per exaltar més als teus convençuts, per donar-te capacitat d’interlocució amb els qui et repudien, i per cridar l’atenció als indiferents.
Per tot això, res sorprenen els insults des d’Intereconomia a la consella Marina Geli. Aquí teniu la prova del delicte. El tema no és discutir si els materials d’educació sexual en qüestió són realment uns materials per educar la sexualitat dels adolescents o per deseducar-los. El tema és denigrar els qui plantegen aquest tema d’una manera diferent (enlloc d’argumentar que hi ha moltes maneres de presentar la sexualitat), aixecar els somriures dels teus companys de batalla i crear complicitats (ningú intervé per parar els peus al tertulià desbocat), forçar una demanda judicial que et permeti seguir redundant en el tema (mai fer una passa enrera i sempre presentar-se com a víctima d'un sistema decadent que va contra els "bons"), i fer que tots n’acabem parlant (ergo, donant a conèixer una cosa que es diu Intereconomia).
Per què, doncs, picar i parlar-ne aquí? Doncs perquè, d’una banda, tenen la barra de presentar-se com un aliat de l’Església en la defensa dels seus interessos, i perquè, d’altra banda, al senyor que dirigeix amb tanta ponderació aquest programa li van donar un premi Bravo fa poc més d'un any. I el programa ja era el que és avui.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.