La religiositat de Jesús es viu en l’alteritat. Diumenge VI de durant l’any. Cicle A

Diumenge VI de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 12 de febrer de 2017

El que més clar deixa Jesús aquí, és que la millor relació possible amb Déu no es juga ni es concreta en la relació amb Déu sinó en la millor relació possible amb les persones.
Aquest i només aquest és el bon criteri.
La religiositat de Jesús es viu en l’alteritat, perquè en l’altre hi ha Déu.
Què significa això?
Senzillament: pretendre estar bé amb Déu mentre es mantenen relacions tèrboles, o distants o perverses amb les altres persones, és el pitjor engany, la més terrible hipocresia i mentida en la qual solen caure i recaure les persones religioses.

Conseqüències pràctiques a tenir en compte:
Primer: No t’acostis a l’altar si saps que algú té alguna queixa seriosa contra tu. Més important que el sagrat és la persona humana.
Segon: No diguis mai res que pugui molestar o ofendre algú, perquè la persona mereix el màxim respecte.
Tercer: Abans d’anar al jutjat de guàrdia, arregla amistosament els teus problemes amb l’altre.
Quart: Que no et domini mai el desig d’apropiar-te del que no és teu, perquè l’essència de la religió és dominar la cobdícia.
Cinquè: Res de jurar. La teva credibilitat ha de descansar en la teva paraula honrada. Deixa a Déu tranquil. Que la transparència del testimoni sigui la millor garantia de la teva paraula verdadera.

Ho tenim en compte, nosaltres, tot això, en el dia a dia del nostre ser i actuar?
Sembla senzill però en la pràctica diària no ho és gens.
Ja ho heu provat?
Mireu d’experimentar-ho i m’ho sabreu dir.
Resumint:
Saber i voler reconèixer els propis errors i equivocacions no en té res, de fàcil.
Saber i voler respectar sempre i arreu la dignitat de l’altre evitant ofendre’l.- és realment difícil.
El culmen de la religió és dominar la cobdícia. Això està per damunt de la fe en Déu i de la pràctica religiosa.
Ajustem la nostra vida a aquestes saludables exigències?
L’hi ajustem o no l’hi ajustem?