"Al capvespre de la vida no ens examinaran d’amor"

Crist Rei. Cicle A

Barcelona, 26 de novembre de 2017

La paràbola del Judici Final és, en realitat, una descripció grandiosa del veredicte final sobre la història humana.

Allà hi haurà gent de totes les races i pobles, cultures i religions.

Allà s’escoltarà la darrere paraula que ho aclarirà tot.

Dos grups van emergint d’aquella multitud.

Els uns són cridats a rebre la benedicció de Déu.

Qui són aquests?

Són els que s’han acostat amb compassió als necessitats i han fet per a ells el que bonament podien.

Els altres, són convidats a apartar-se.

Per què?

Perquè han viscut indiferents als patiments dels deshauciats, dels desgraciats, dels menystinguts.

Què és el que decidirà la sort final?

El que decidirà la sort final no és la religió en què hom ha viscut, ni la fe que hom ha confessat durant la vida.

Què és el decisiu?

El decisiu és viure amb compassió, ajudant el qui pateix i necessita la nostra ajuda.

El decisiu és el que es fa

-a la gent famolenca

-al immigrants indefensos

-als malalts desvalguts

-als empresonats o oblidats de tothom.

I, per què és el decisiu?

Perquè tot això se li està fent a Déu mateix.

La religió més agradable a Déu és l’ajuda eficaç al qui pateix, al qui s’ho passa malament.

A l’escena evangèlica – ho acabeu d’escoltar – no es pronuncien grans paraules com

-justícia

-solidaritat

-democràcia

-ecologisme, etc.

Sobren totes si no hi ha ajuda real i eficaç als qui pateixen, als qui s’ho passen malament.

De què parla Jesús?

Jesús parla – de menjar

-de roba

-de quelcom per beure

-d’un sostre a on aixoplugar-se.

Aquí tampoc no es parla “d’amor”.

A Jesús li semblava un llenguatge massa abstracte. No el va fer servir gairebé mai.

Aquí es parla de coses tan concretes com

-donar de menjar

-vestir

-hostatjar

-visitar

-acudir

-ajudar.

Al capvespre de la vida no ens examinaran d’amor. Ens preguntaran què hem fet concretament davant les persones que necessitaven la nostra ajuda.

Aquesta és la crida de Jesús a la humanitat: “ocupeu-vos dels qui pateixen.”

Enlloc es construirà la vida tal com Déu la vol si no és alliberant la gent del patiment.

Cap religió no serà autèntica si no genera compassió envers els últims, els exclosos, els sense vot ni veu.

Quin cas en fem, nosaltres, d’aquestes persones?

Com actuem en relació a elles i a la seva situació?

Quin serà el principi decisiu del judici?

El principi decisiu serà el comportament real que cadascú haurà tingut amb els seus semblants, amb els seus pròxims, siguin qui siguin i els passi el que els hi passi.

Per tant, i amb la lògica de l’evangeli, el principi decisiu pel Déu de Jesús no és

ni la fe

ni la religió

ni l’espiritualitat.

Només una sola cosa: com ha tractat cada ser humà als demés éssers humans.

per tant, el principi decisiu, no serà un principi dogmàtic sinó ètic. No serà un principi religiós, sinó laic. Serà un principi igualment vàlid per a tots els éssers humans sigui quina sigui la seva religió, les seves idees o la seva cultura.

Dir-ho més clar és pràcticament impossible.

O estimes de cor o t’enfonses i fracasses. Fracasses com a persona i com a creient.

Josep Llunell