"La resurrecció és el fonament de la fe i de l'esperança cristiana"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 6 de novembre de 2016

Estimats germans i germanes, bon dia!

A pocs dies de distància de la solemnitat de Tots Sants i de la Commemoració dels fidels difunts, la Litúrgia d'aquest diumenge ens convida encara a reflexionar sobre el misteri de la resurrecció dels morts. L'Evangeli (cfr. Lc 20,27-38) presenta Jesús en confrontació amb alguns saduceus, els quals no creien en la resurrecció i concebien la relació amb Déu només en la dimensió de la vida terrenal. I per tant, per posar en ridícul i en dificultat Jesús, el proven amb un cas paradoxal i absurd: una dona que va tenir set marits, tots germans entre ells, els quals un rere l'altre van morir. I vet aquí llavors la pregunta maliciosa dirigida a Jesús: aquella dona, en la resurrecció, de qui serà muller (v. 33)?

Jesús no cau en la trampa i reafirma la veritat de la resurrecció, explicant que l'existència després de la mort serà diferent d'aquella sobre la terra. Ell fa entendre als seus interlocutors que no és possible aplicar les categories d'aquest món a les realitats que van més enllà i són més grans del que veiem en aquesta vida. Diu de fet: «Els fills d'aquest món prenen muller i prenen marit; però aquells que són jutjats dignes de la vida futura i de la resurrecció dels morts, no prenen ni muller ni marit» (vv. 34-35). Amb aquestes paraules, Jesús pretén explicar que a aquest món vivim de realitats provisòries, que s'acaben; en canvi en el més-enllà, després de la resurrecció, no tindrem més la mort com a horitzó i viurem tot, també els lligams humans, en la dimensió de Déu, de forma transfigurada. També el matrimoni, signe i instrument de l'amor de Déu en aquest món, resplendirà transformat en plena llum en la comunió gloriosa dels sants al Paradís.

Els "fills del cel i de la resurrecció" no són pocs privilegiats, sinó tots els homes i totes les dones, perquè la salvació portada per Jesús és per a cadascú de nosaltres. I la vida dels ressuscitats serà semblant a la dels àngels (cfr. v. 36), és a dir, tota immersa en la llum de Déu, tota dedicada a la seva lloança, en una eternitat plena de joia i de pau. Però atenció! La resurrecció no és només el fet de tornar a la vida, sinó que és un nou gènere de vida que ja experimentem en l'avui; és la victòria sobre el no-res que ja podem pregustar. La resurrecció és el fonament de la fe i de l'esperança cristiana! Si no hi hagués la referència al Paradís i a la vida eterna, el cristianisme es reduiria a una ètica, a una filosofia de vida. En canvi el missatge de la fe cristiana ve del cel, és revelat per Déu i va més enllà d'aquest món. Creure en la resurrecció és essencial, per tal que avui el nostre acte d'amor cristià no sigui efímer i finit en si mateix, sinó que esdevingui una llavor destinada a florir en el jardí de Déu, i produir fruits de vida eterna.

Que la Verge Maria, reina del cel i de la terra, ens confirmi en la esperança de la resurrecció i ens ajudi a fer fructificar en obres bones la paraula del seu Fill sembrada en els nostres cors.

Després de l'Àngelus:

Estimats germans i germanes,

En ocasió del Jubileu dels presoners en el dia d'avui, voldria dirigir una crida a favor del millorament de les condicions de vida a les presons a tot el món, per tal que sigui respectada plenament la dignitat humana dels detinguts. A més, desitjo reafirmar la importància de reflexionar sobre la necessitat d'una justícia penal que no sigui exclusivament punitiva, sinó oberta a l'esperança i a la possibilitat de reinserir el reu a la societat. De forma especial, sotmeto a la consideració de les competents Autoritats civils de cada País la possibilitat de complir, en aquest Any Sant de la Misericòrdia, un acte de clemència vers aquells presoners que es consideraran idonis per beneficiar-se de tal mesura.

Fa dos dies va entrar en vigor l'Acord de París sobre el clima del Planeta. Aquest important pas endavant demostra que la humanitat té la capacitat de col·laborar per la salvaguarda de la creació (cfr. Laudato si’, 13), per posar l'economia al servei de les persones i per construir la pau i la justícia. Demà, després, començarà a Marrakech, al Marroc, la nova sessió de la Conferència sobre el clima, amb l'objectiu, d'altra banda, de la posada en pràctica de tal Acord. Desitjo que tot aquest procés sigui guiat des de la consciència de la nostra responsabilitat per la cura de la casa comuna.

Ahir a Scutari, a Albània, van ser proclamats Beats trenta-vuit màrtirs: dos bisbes, nombrosos sacerdots i religiosos, un seminarista i alguns laics, víctimes de la duríssima persecució del règim ateu que va dominar durant un llarg temps en aquell País durant en segle passat. Ells van preferir suportar la presó, les tortures i fins i tot la mort, tot romanent fidels a Crist i a l'Església. Que el seu exemple ens ajudi a trobar en el Senyor la força que sosté en els moments de dificultat i que inspira actituds de bondat, de perdó i de pau.

Us saludo a tots vosaltres, pelegrins vinguts de diferents països: les famílies, els grups parroquials, les associacions. En particular, saludo els fidels de Sydney i de San Sebastián de los Reyes, el Centro Académico Romano Fundación i la Comunitat catòlica veneçolana a Itàlia; com també els grups d'Adria-Rovigo, Mendrisio, Roccadaspide, Nova Siri, Pomigliano D’Arco i Picerno.

A tots desitjo un bon diumenge. Si us plau, no us oblideu de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!

Traducció: Ignasi Segura —Catalunya Religió