"Hem de reconèixer les pròpies resistències a la gràcia"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 1 de desembre de 2016

"La vostra gràcia vencerà les resistències al pecat". D’aquesta pregària que proposa avui la Col·lecta parteix l'homilia del papa que se centra en les resistències per seguir endavant, que sempre hi són en la vida cristiana. El papa Francesc distingeix diversos tipus de resistències. Hi ha les "resistències obertes, que neixen de la bona voluntat" com la de Saul que es resistia a la gràcia però "estava convençut de fer la voluntat de Déu".És Jesús mateix que li diu que pari i Saul es converteix. "Les resistències obertes són saludables", en el sentit que "estan obertes a la gràcia per convertir-se". De fet, tots som pecadors.

Les resistències ocultes paren un procés de conversió

Per el papa en canvi "les resistències ocultes" són les més perilloses perquè són les que no es deixen veure. "Cadascú de nosaltres té el seu propi estil de resistències a la gràcia".Cal però trobar-ho "i posar-ho davant el Senyor, a fi que ell ens purifiqui". És la resistència de la que Esteva acusava els Doctors de la Llei: resistir a l'Esperit Sant mentre volien aparèixer com si estiguessin buscant la glòria de Déu.Dir això a Esteve li va costar la vida:

"Aquestes resistències ocultes, que tots tenim, de quina naturalesa són? Sempre vénen per aturar un procés de conversió. Sempre! És parar, no és lluitar-hi en contra. No, no! És estar decidit; somriure, potser: però tu no passes. Resistir passivament, ocultament. Quan hi ha un procés de canvi en una institució, en una família, jo sento que diuen: ‘Però, hi ha resistències allí’... Però gràcies a Déu! Si no hi fossin, la cosa no seria de Déu. Quan hi ha aquestes resistències és el diable que les sembra, perquè el Senyor no vagi endavant".

La resistència de les paraules buides: atenció al conservadorisme espiritual

Francesc parla doncs de tres tipus de resistències ocultes. És la resistència de les "paraules buides". Per fer-ho entendre, es refereix a l'Evangeli d'avui quan Jesús adverteix que no tot el qui diu "Senyor, Senyor" entrarà al Regne del cel. Com en la paràbola dels dos fills que el Pare envia a la vinya: un diu "no" i després hi va, mentre que l'altre diu "sí" i després no hi va:

"Dir sí, tot sí, molt diplomàticament; però és 'no, no, no’. Tantes paraules: ‘Sí, sí, sí; ho canviarem tot! Sí! ', per no canviar res, oi? Allí hi ha el conservadorisme espiritual: aquells que tot sí, però que és tot no. És la resistència de les paraules buides".

Les resistències de les paraules justificadores i acusadores

Després hi ha la "resistència de les paraules justificadores", i és a dir quan una persona es justifica constantment, "sempre hi ha una raó per a oposar-se": " No, allò ho he fet per allò”. Quan hi ha tantes justificacions, "no és la bona olor de Déu", diu el papa, sinó " és la mala olor del diable." "El cristià no té necessitat de justificar-se", aclareix Francesc. "He estat justificat per la Paraula de Déu". Es tracta per tant de resistència de les paraules"que tracten de justificar la meva posició per no seguir el que el Senyor m’indica", explica el papa.

I després hi ha la resistència de "paraules acusadores": quan s'acusa els altres per no mirar-se a si mateix, no es té necessitat de conversió i així es resisteix a la gràcia com posa de manifest la paràbola del fariseu i el publicà.

Per fer caure les resistències

Les resistències són, doncs, no només aquelles grans resistències històriques com la Línia Maginot o altres, sinó aquelles que "estan dins del nostre cor i tots els dies!". La resistència a la gràcia és un bon senyal "perquè ens mostra que el Senyor està obrant en nosaltres".Hem doncs "de fer caure les resistències, perquè la gràcia vagi endavant". La resistència busca ocultar-se amb laformalitat de les paraules buides, de les paraules justificadores, de les paraules acusadores i tantes altres, busca de "no deixar-se portar davant el Senyor", perquè "sempre hi ha una creu". "On hi ha el Senyor -petita o gran- hi haurà una creu. És la resistència a la Creu, la resistència al Senyor que ens porta a la redempció", explica el papa.

Davant les resistències demanar l'ajuda del Senyor i reconèixer-se pecadors

"Jo us diré de no tenir por quan cada un de vosaltres, cada un de nosaltres, trobi que en el seu cor que hi ha resistències. Sinó dir-ho clarament al Senyor: 'Mira, Senyor, jo tracto d’amagar això, de fer això per no deixar entrar la teva paraula’. I dir aquesta paraula tan bonica, no? 'Senyor, amb gran força, socorre’m. La teva gràcia venci la resistència del pecat'. Les resistències són sempre fruit del pecat original que nosaltres portem. És lleig tenir resistències? No, és bonic! El lleig és prendre-les com a defensa de la gràcia del Senyor. Tenir resistències és normal; És dir: ‘Sóc pecador, Senyor ajuda’m!'. Preparem-nos amb aquesta reflexió pel proper Nadal".

Traducció: Pere Prat —Catalunya Religió