Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 8 de maig de 2013
En la missa matinal el papa ha afirmat que els cristians d’avui han de ser com Pau que, parlant als grecs a l’Areòpag, va construir ponts per anunciar l’Evangeli sense condemnar ningú. El papa ha subratllat l’actitud “valenta” de Pau que “s’atansa més al cor” dels qui escolten, i “busca el diàleg”. Per això, l’Apòstol dels Gentils va ser un veritable “pontífex, un constructor de ponts” i no un “constructor de murs”.
“Un cristià ha d’anunciar Jesucrist de manera que Jesucrist sigui acceptat, rebut, no pas rebutjat. I Pau sap que ell ha de sembrar aquest missatge evangèlic. Sap que l’anunci de Jesucrist no és fàcil, ell ha de fer tot el possible, però l’anunci de Jesucrist, l’anunci de la veritat, depèn de l’Esperit Sant. Jesús ens diu a l’Evangeli d’avui: ‘Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera’. Pau no diu pas als atenesos: ‘Aquesta és l’enciclopèdia de la veritat. Estudieu això i tindreu la veritat, la veritat!’. No! La veritat no hi cap pas en una enciclopèdia. La veritat és una trobada amb la summa veritat: Jesús, la gran veritat. Ningú no és amo de la veritat. La veritat es rep en la trobada”.
Però per què Pau va actuar d’aquesta manera? Sobre tot, ha afirmat el papa, perquè “aquesta és la manera” de Jesús, que “va parlar amb tothom”, amb els pecadors, els publicans, els mestres de la llei. Pau, doncs, “segueix l’actitud de Jesús”.
“El cristià que vol portar l’Evangeli ha d’anar per aquest camí: escoltar tothom! Però ara som en una bona època en la vida de l’Església. Aquests últims 50, 60 anys són una bona època, perquè jo me’n recordo, quan era petit, que les famílies catòliques, la meva, deien: ‘No, a casa d’aquests, no hi podem anar perquè no estan casats per l’Església, eh!” Era com una exclusió. No, no podies pas anar-hi. O ‘perquè són socialistes o ateus, no hi podem anar’. Ara – gràcies a Déu –, no, ja no es diu això, oi? No es diu! Hi havia com una defensa de la fe, però amb murs. El Senyor, en canvi, va fer ponts.
Primer, doncs: Pau té aquesta actitud, perquè va ser l’actitud de Jesús. Segon: Pau és conscient que ha d’evangelitzar, no fer prosèlits”.
Citant Benet XVI, el papa ha afirmat que l’Església “no creix en el proselitisme”, sinó que “creix per atracció, pel testimoni, per la predicació”. Pau tenia precisament aquesta actitud: anuncia, no fa proselitisme. I aconsegueix obrar d’aquesta manera perquè “no dubtava del seu Senyor”. “Els cristians que tenen por de fer ponts i prefereixen construir murs són cristians que no estan segurs de la seva fe, no estan segurs de Jesús”.
“Pau ens ensenya aquest camí d’evangelització perquè el va fer Jesús, perquè és ben conscient que l’evangelització no és fer proselitisme. És perquè està segur de Jesucrist, i no té necessitat de justificar-se i de buscar raons per justificar-se. Quan l’Església perd aquest coratge apostòlic es converteix en una Església immòbil, una Església ordenada, maca, tot maco sí, però sense fecunditat, perquè ha perdut el coratge d’anar a les perifèries, on hi ha tanta gent víctima de la idolatria, de la mundanitat, del pensament feble... de tantes coses. Demanem avui a sant Pau que ens doni aquest coratge apostòlic, aquest fervor espiritual, d’estar segurs. ‘Però, Pare, nosaltres ens podem equivocar...’ ‘Endavant! Si t’equivoques, t’aixeques, i endavant: és aquest el camí’. Els qui no caminen per no equivocar-se fan un error encara més gros. Que així sigui”.
