"El diàleg es fa amb Déu i amb els germans"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 16 d'abril de 2015

Obeir a Déu significa tenir el valor de canviar de ruta.

Tenint en compte la litúrgia del dia, el Sant Pare ha observat que «moltes vegades l'obediència ens condueix per un camí que no és el que pensem que hauria de ser el nostre, sinó que és un altre de ben diferent». També ha dit que obeir és «tenir el coratge de canviar de camí, quan el Senyor ens demana això». «Qui obeeix té la vida eterna», mentre que «qui no obeeix, la ira de Déu està sobre ell», hem llegit a la primera lectura dels Fets dels Apòstols, de manera que Francesc afirma que els sacerdots i els caps del poble ordenen als deixebles de Jesús que no prediquin l'Evangeli al poble. És més, s'enfurismen, «plens de gelosia», perquè en la seva presència es produeixen miracles, el poble els segueix «i el nombre dels creients creix». Els empresonen, però de nit, l'Àngel de Déu els allibera i tornen a anunciar l'Evangeli. En ser detinguts i tornats a interrogar, Pere respon a les amenaces del gran sacerdot dient: «Cal obeir Déu abans que els homes». I els sacerdots no ho entenien: «Però como pot ser això? Eren doctors, havien estudiat la història del poble, havien estudiat les profecies, havien estudiat la llei, coneixien per tant tota la teologia del poble d'Israel, la revelació de Déu, ho sabien tot, eren doctors, i malgrat tot van ser incapaços de reconèixer la salvació de Déu. Però, per què tanta duresa de cor? Perquè no és duresa de cap, no és una senzilla tossuderia. Aquí està la duresa... I podem preguntar-nos: com és el recorregut per arribar a aquesta tossuderia total, de cap i de cor?

Qui no sap dialogar no obeeix a Déu

«La història d'aquesta tossuderia, l'itinerari -ha subratllat el papa- consisteix a tancar-se en si mateixos, és el fet de no dialogar, és la falta de diàleg»: «Aquests no sabien dialogar, no sabien dialogar amb Déu, perquè no sabien resar i sentir la veu del Senyor, i no sabien dialogar amb els altres. Però, per què interpretes això així? Només interpretaven com era la llei per fer-la més precisa, però estaven tancats als signes de Déu en la història, estaven tancats al seu poble. Estaven totalment tancats. La manca de diàleg, aquesta tancament del cor, els va conduir a no obeir a Déu. Aquest és el drama d'aquests doctors d'Israel, d'aquests teòlegs del poble de Déu: no sabien escoltar, no sabien dialogar. El diàleg es fa amb Déu i amb els germans.

Qui no dialoga vol fer callar als qui prediquen la novetat de Déu

I la mostra de que una persona «no sap dialogar», que «no està oberta a la veu del Senyor, als signes que el Senyor fa al poble» -ha afirmat el papa- és la «fúria i el desig de fer callar a tots aquells que prediquen la novetat de Déu, és a dir, Jesús ha ressuscitat. No tenen raó, però, no obstant, arriben fins a tal punt. És un itinerari dolorós. Aquests són els mateixos que van pagar als custodis del sepulcre per dir que els deixebles havien robat el cos de Jesús. Fan de tot per no obrir-se a la veu de Déu: «I en aquesta Missa preguem pels mestres, pels doctors, per aquells que ensenyen al poble de Déu, perquè no es tanquin, perquè dialoguin i així se salvin de la ira de Déu, perquè si no canvien d'actitud, la ira de Déu caurà sobre ells».

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió