"Un cristià que no és joiós no és cristià"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 11 de desembre de 2016

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui celebrem el tercer diumenge d'Advent, caracteritzat per la invitació de Sant Pau: «Alegreu-vos sempre en el Senyor: us ho repeteixo, alegreu-vos, el Senyor és a prop» (Fil 4,4-5). No és una alegria superficial o purament emotiva, aquella a la qual ens exhorta l'Apòstol, ni tampoc la mundana o aquella alegria del consumisme. No, no és aquesta, sinó que es tracta d'una joia més autèntica, de la qual estem cridats a redescobrir el sabor. El sabor de la vertadera joia. És una joia que toca l'íntim del nostre ésser, mentre esperem Jesús que ja ha vingut a portar la salvació al món, el Messies promès, nascut a Betlem de la Verge Maria. La litúrgia de la Paraula ens ofereix el context adequat per comprendre i viure aquesta joia. Isaïes parla de desert, de terra àrida, d'estepa (cfr. 35,1); el profeta té davant seu mans febles, genolls vacil·lants, cors desorientats, cecs, sords i muts (cfr. vv. 3-6). És el quadre d'una situació de desolació, d'un destí inexorable sense Déu.

Però finalment la salvació és anunciada: «Ànims, no tingueu por! –diu el Profeta– […] Aquí teniu el vostre Déu […] Ell ve a salvar-vos» (cfr. Is 35,4). I immediatament tot es transforma: el desert floreix, la consolació i la joia penetren els cors (cfr. vv. 5-6). Aquests signes anunciats per Isaïes com a reveladors de la salvació ja present, es realitzen en Jesús. Ell mateix ho afirma responent als missatgers enviats per Joan Baptista. Què diu Jesús a aquests missatgers? «Els cecs recuperen la vista, els coixos caminen, els leprosos són purificats, els sords hi senten, els morts ressusciten» (Mt 11,5). No són paraules, són fets que demostren com la salvació, portada per Jesús, aferra tot l'ésser humà i el regenera. Déu ha entrat en la història per alliberar-nos de l'esclavitud del pecat; ha posat la seva tenda enmig de nosaltres per compartir la nostra existència, guarir les nostres nafres, embenar les nostres ferides i donar-nos la vida nova. La joia és el fruit d'aquesta intervenció de salvació i d'amor de Déu.

Estem cridats a deixar-nos portar pel sentiment d'exultació. Aquesta exultació, aquesta joia... Però un cristià que no és joiós, quelcom manca a aquest cristià, o no és cristià! La joia del cor, la joia dins que ens porta endavant i ens dóna el coratge. El Senyor ve, ve en la nostra vida com a alliberador, ve a alliberar-nos de totes les esclavituds interiors i externes. És Ell qui ens indica el camí de la fidelitat, de la paciència i de la perseverança perquè, en el moment del seu retorn, la nostra joia serà plena. El Nadal és a prop, els signes del seu aproximar-se són evidents pels nostres carrers i a les nostres cases; també aquí a la Plaça s'ha posat el pessebre amb l'arbre al costat. Aquests signes externs ens conviden a acollir el Senyor que sempre ve a trucar a la nostra porta, truca al nostre cor, per venir a prop de nosaltres; ens conviden a reconèixer els seus passos entre aquells dels germans que ens passen de prop, especialment els més dèbils i necessitats.

Avui estem convidats a alegrar-nos per la vinguda imminent del nostre Redemptor; i estem cridats a compartir aquesta joia amb els altres, donant alleujament i esperança als pobres, als malalts, a les persones soles i infelices. Que la Verge Maria, la "serva del Senyor", ens ajudi a escoltar la veu de Déu en la pregària i a servir-lo amb compassió en els germans, per arribar preparats a la cita amb el Nadal, preparant el nostre cor per acollir Jesús.

Després de l'Àngelus:

Estimats germans i germanes,

Cada dia sóc a prop, sobretot en la pregària, de la gent d'Alep. No hem d'oblidar que Alep és una ciutat, que allà hi ha gent: famílies, nens, ancians, persones malaltes... Malauradament ens hem ja acostumat a la guerra, a la destrucció, però no hem d'oblidar que Síria és un país ple d'història, de cultura, de fe. No podem acceptar que això sigui negat per la guerra, que és un cúmul d'abusos de poder i de falsedats. Faig una crida al compromís de tothom, perquè es faci una elecció de civilització: no a la destrucció, sí a la pau, sí a la gent d'Alep i de Síria.

I preguem també per les víctimes d'alguns cruels atacs terroristes que en les últimes hores han colpejat diversos països. Diferents són els llocs, però malauradament única és la violència que sembra mort i destrucció, i única és també la resposta: fe en Déu i unitat en els valors humans i civils. Voldria expressar una particular proximitat al meu estimat germà Papa Tawadros II [Patriarca de l'Església Copta Ortodoxa] i a la seva comunitat, pregant pels morts i els ferits.

Avui, a Vientiane, a Laos, són proclamats Beats Mario Borzaga, sacerdot dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, Paolo Thoj Xyooj, fidel laic catequista i catorze companys assassinats en odi a la fe. Que la seva heroica fidelitat a Crist pugui servir d'encoratjament i d'exemple als missioners i especialment als catequistes, que en les terres de missió desenvolupen una preciosa i insubstituïble obra apostòlica, per la qual tota l'Església està agraïda. I pensem en els nostres catequistes: tanta feina que fan, un treball tan bonic! Ser catequista és una cosa bellíssima: és portar el missatge del Senyor perquè creixi en nosaltres. Un aplaudiment als catequistes, a tots!

Us saludo amb afecte a tots, estimats pelegrins provinents de diferents països. Avui la primera salutació està reservada als nens i nois de Roma, vinguts per la tradicional benedicció dels “Bambinelli”, organitzada pels Oratoris parroquials i per les Escoles catòliques romanes. Estimats nois, quan pregareu davant del vostre pessebre amb els vostres pares, demaneu al Nen Jesús que ens ajudi a estimar a Déu i al pròxim. I recordeu-vos de pregar per mi, com jo me'n recordo de vosaltres. Gràcies.

Saludo el personal docent de la Universitat Catòlica de Sydney, la coral do Mosteiro de Grijó de Portugal, els fidels de Barbianello i Campobasso.

Us desitjo a tots un bon diumenge. I no us oblideu de pregar per mi. I una cosa voldria dir als nens i als nois: volem sentir una cançó vostra! A reveure i bon dinar! Canteu!

Traducció: Ignasi Segura —Catalunya Religió