“El cor que sap dir gràcies és un cor bo, noble, que està content”

Audiència general del Papa Francesc a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Dimecres 22 d'octubre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Quan es vol destacar de quina manera els elements que composen una realitat estan units entre si i formen plegats una sola cosa, s'empra, sovint, la imatge del cos. A partir de l’ús que l'apòstol Pau en fa, aquesta expressió s'aplica a l'Església i ha estat reconeguda com el seu tret distintiu més profund i més bell. Avui, llavors, volem preguntar-nos: ¿en quin sentit l'Església forma un sol cos? I per què la definim com el "Cos de Crist"?

En el llibre del profeta Ezequiel es descriu una visió una mica especial, impressionant alhora, però capaç d'infondre confiança i esperança en els nostres cors. Déu mostra al profeta un munt d'ossos secs, separats uns dels altres. Un escenari desolador... Imagineu-vos-ho, una esplanada tota plena d'ossos. Déu li demana llavors, que invoqui sobre ells el seu Esperit. En aquest punt, els ossos comencen a ajuntar-se i sobre d’ells creixen primer els nervis i després la carn i, d’aquesta manera es va formant un cos, complet i ple de vida (cf. Ez 37,1-14). Aquesta és l'Església! Avui us recomano: agafeu la Bíblia, i llegiu-ne el capítol 37 del profeta Ezequiel. És una obra mestra, l'obra mestra de l'Esperit, el qual infon a cada un la vida nova del Ressuscitat i ens col·loca uns al costat dels altres, uns al servei dels altres, fent així de tots nosaltres un sol cos, edificat en la comunió i en l'amor.

L'Església, però, no és només un cos edificat en l'Esperit: l'Església és el Cos de Crist! I no es tracta senzillament d'una manera de parlar: ho som veritablement! És el gran do que rebem el dia del nostre Baptisme. En el sagrament del Baptisme, de fet, Crist ens fa seus, acollint-nos al cor del misteri de la creu, el misteri suprem del seu amor per nosaltres, per fer-nos ressorgir amb Ell com a noves criatures. Així neix l'Església, sí, és així com l'Església es reconeix Cos de Crist! El Baptisme constitueix un veritable renaixement, que ens regenera en Crist, fa que formem part d'Ell, i ens uneix íntimament entre nosaltres, com a membres del mateix cos, del qual Ell n’és el cap (cf. Rm 12,5; 1 Cor 12,12 -13).

El que sorgeix d'aquell moment és doncs una profunda comunió d'amor. En aquest sentit, és esclaridor com Pau, en exhortar als marits a "estimar les seves dones com al seu propi cos", afirma: "També el Crist ho fa així amb l’Església, ja que som membres del seu cos” (Ef 5,28-30). Què bonic fóra si recordéssim més sovint el que som, que és allò que Jesús ha fet amb nosaltres: som el seu cos, aquest cos que res ni ningú pot separar-nos-en. Ell recobreix amb tota la seva passió i el seu amor, com un espòs amb la seva esposa. Cal però que aquest pensament faci sorgir en nosaltres el desig de correspondre al Senyor i de compartir el seu amor entre nosaltres, com a membres vius del seu mateix cos.

En l'època de Pau, la comunitat de Corint trobava moltes dificultats en aquest sentit, ells que vivien sovint com nosaltres, l'experiència de les divisions, de les enveges, de les incomprensions i de la marginació. Totes aquestes coses que no van bé, perquè en comptes d'edificar i fer créixer l'Església com a Cos de Crist, la trenca i la divideix en moltes parts, i fa que es desmembri. Això, també succeeix en els nostres dies. Pensem no només en les comunitats cristianes d'algunes parròquies, sinó també en els nostres barris: quantes divisions, enveges! ¡Com es murmura! Quantes incomprensions i marginacions! Això què ens fa? Ens separa entre nosaltres! És el principi de la guerra. Les guerres no comencen en el camp de batalla, comencen en els cors de les persones, amb totes aquestes incomprensions, enveges, amb aquestes lluites entre les persones. Aquesta comunitat de Corint era així: en això eren campions!

L'Apòstol, llavors, va donar als corintis alguns consells concrets que valen també per a nosaltres: no ser gelosos, sinó més aviat saber apreciar en les nostres comunitats els dons i les qualitats dels nostres germans. Pel que fa a la gelosia, prou d’això! Hom diu: "m'he comprat un cotxe", i això ja provoca gelosia, o bé "aquell ha guanyat la loteria", i el mateix, això separa i fa mal. No s'ha d’actuar així, perquè la gelosia creix i omple el cor; un cor gelós es torna àcid, és a dir, en comptes de sang hi ha vinagre; és algú que mai no és feliç i que separa la comunitat. Què he de fer? Apreciar en la nostra comunitat els dons i les qualitats dels altres, dels nostres germans.

Quan ens ve la gelosia, perquè això ens passa a tots, ja que tots som pecadors, digueu al Senyor: 'Gràcies perquè has donat això a aquesta persona ". Apreciar les qualitats. Contra les divisions cal apropar-se i participar en el sofriment dels últims i dels més necessitats: hem d’expressar la nostra gratitud a tots. Saber dir gràcies. El cor que sap dir gràcies és un cor bo, noble, que està content perquè sap dir: gràcies. Us pregunto: Tots nosaltres sabem dir gràcies sempre? No, no sempre.

Perquè l'enveja, la gelosia ens frenen una mica, ens ho dificulten. I finalment, aquest és el consell que Pau ens dóna, i que semblantment cal que nosaltres també ens donem els uns als altres: no us considereu superiors als altres. Quanta gent se sent superior als altres! I quantes vegades nosaltres ens sentim superiors als altres, com el fariseu se’n sentia del publicà: 'Gràcies Senyor, perquè no sóc com aquest, sóc millor'.

Això és lleig, no ho fem mai. Quan et ve aquest pensament recorda’t dels teus pecats, d'aquests que no sap ningú, avergonyeix-te davant Déu i digues-li: Tu saps qui és superior, jo fermo la boca '. Això ens fa bé.

Sempre en la caritat cal que ens considerem membres els uns dels altres, que visquem i ens lliurem en benefici de tots (cf. 1Co 12-14).

Estimats germans i germanes, com el profeta Ezequiel i com l'apòstol Pau, invoquem també nosaltres l'Esperit Sant, perquè la seva gràcia i l'abundància dels seus dons ens ajudin a viure veritablement com a Cos de Crist i com a signe visible i bell del seu amor Gràcies!

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió