"Per canviar el cor d’una persona infeliç, quina és la medecina?"

Paraules del Sant Pare als malalts reunist a l'Aula Pau VI a l'inici de l’Audiència General

Bon dia a tots vosaltres!

Acomodeu-vos, seieu …

Avui farem l’audiència en dos llocs diferents, però estarem units per la gran pantalla, així vosaltres estareu més còmodes aquí, perquè a la placa amb la calor que fa! Serà un bany turc, avui…

Moltes gràcies per haver vingut. I després escolteu el que diré, però amb el cor unit als que són a la plaça: l’Església és així. Un grup és aquí, un altre allà, un altre allà, però tots estan units. I qui uneix l’Església? L’Esperit Sant. Preguem a l’Esperit Sant perquè ens uneixi a tots avui, en aquesta audiència.

Veni, Sancte Spiritus…

Pare Nostre…

Déu vos salve, Maria…

I ara us dono la benedicció.

[benedicció]

Moltes gràcies i pregueu per mi: no us n’oblideu! I seguim veient-nos…

L’Esperança cristiana

26. Estimats fills, la certesa de l’Esperança

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui fem aquesta audiència en dos llocs, però connectats amb les pantalles grans: els malalts, perquè no pateixin tant amb la calor, són a l’Aula Pau VI, i nosaltres aquí. Però estem tots junts units i ens uneix l’Esperit Sant, que és el que fa sempre la unitat. Saludem els que són a l’Aula!

Ningú de nosaltres pot viure sense amor. I és una mala servitud la de creure i estar convençut que l’amor s’ha de merèixer. Potser una bona part de l’angoixa de l’home contemporani ve d’això: creure que si no som forts, atractius i bells, ningú s’ocuparà de nosaltres. Tantes persones avui miren de fer-se veure només per omplir una buidor interior: com si fóssim persones que necessiten sempre una confirmació. Però, us imagineu un món on tots busquen motius per cridar l’atenció dels altres, i en canvi ningú està disposat a estimar gratuïtament una altra persona? Imagineu un món així: un món sense la gratuïtat d’estimar! Sembla un món humà, però en realitat és un infern. Tants narcisismes de l’home neixen d’un sentiment de soledat i d’orfandat. Darrere de molts comportaments aparentment inexplicables s’hi amaga una pregunta: és possible que jo no mereixi ser cridat pel meu nom, és a dir ésser estimat? Perquè l’amor sempre crida pel nom …

Quan no ser o no sentir-se estimat com un adolescent, aleshores pot néixer la violència. Al darrere de tantes formes d’odi social i de vandalisme sovint hi ha un cor que no ha estat estimat. No hi ha infants dolents, de la mateixa manera que no hi ha adolescents dolents del tot, sinó que hi ha persones infelices. I què pot fer-nos feliços si no l’experiència de l’amor donat i rebut? La vida de l’ésser humà és un intercanvi de mirades: algú que ens mira a nosaltres ens arrenca el primer somriure, i nosaltres, que gratuïtament somriem a qui està tancat en la tristesa, així li obrim una sortida. Intercanvi de mirades: mirant els ulls s’obren les portes del cor.

El primer pas que Déu fa vers nosaltres és el d’un amor preventiu i sense condicions. Déu estima primer. Déu no ens estima perquè trobi en nosaltres alguna raó que desvetlli l’amor. Déu ens estima perquè Ell mateix és amor, i l’amor tendeix per la seva naturalesa a difondre’s, a donar-se. Déu tampoc no condicions la seva benvolença a la nostra conversió: en tot cas aquesta és una conseqüència de l’amor de Déu. Sant Pau ho diu d’una manera perfecta: «Déu mostra el seu amor per nosaltres pel fet que, mentre érem encara pecadors, Crist va morir per nosaltres» (Rm 5,8). Quan encara érem pecadors. Un amor sense condicions. Estàvem “lluny”, com el fill pròdig de la paràbola: «Quan encara era lluny, el seu pare el va veure, va tenir compassió…» (Lc 15,20). Per amor nostre, Déu s’ha abandonat a Si mateix, per venir a trobar-nos en aquesta terra on era impensable que ell transités. Déu ens ha estimat malgrat que anàvem errats.

Qui de nosaltres estima d’aquesta manera, si no és el pare o la mare? Una mare segueix estimant el seu fill encara que aquest fill estigui tancat a la presó. Recordo tantes mares, que feien cua per entrar a la presó, en la meva diòcesi precedent. I no se n’avergonyien. El fill era a la presó, però era el seu fill. I sofrien tantes humiliacions en els controls, abans d’entrar, però: “És el meu fill!”. “Però, senyora, el seu fill és un delinqüent!” – “És el meu fill!”. Només aquest amor de mare i de pare ens fa comprendre com és l’amor de Déu. Una mare no demana que no s’apliqui la justícia humana, perquè cada error exigeix una redempció, però una mare no deixa mai de sofrir pel propi fill. L’estima encara que sigui pecador. Déu fa el mateix amb nosaltres: som els seus fills estimats! Però pot ser que Déu tingui alguns fills que no se’ls estimi? No. Tots som fills estimats de Déu. No hi ha cap maledicció sobre la nostra vida, només una benèvola paraula de Déu, que ens ha fet existir del no-res. La veritat de tot això és la relació d’amor que uneix el Pare amb el Fill mitjançant l’Esperit Sant, relació en la qual nosaltres som acollits per gràcia. En Ell, en Crist Jesús, nosaltres hem estat volguts, estimats, desitjats. Hi ha Algú que ha imprès en nosaltres una bellesa primordial, que cap pecat, ni cap mala elecció podrà mai esborrar del tot. Nosaltres som sempre, davant dels ulls de Déu, petites fonts de bona aigua que brolla. Ho va dir Jesús a la dona samaritana: «L’aigua que jo [et] donaré serà en [tu] una font d’aigua que brolla per a la vida eterna» (Jn 4,14).

Per canviar el cor d’una persona infeliç, quina és la medecina? Quina és la medecina per canviar el cor d’una persona que no és feliç? [responen: l’amor] Més fort! [criden: l’amor!] Bravo! Bravo, bravo a tots! I com es fa sentir a la persona que un l’estima? En primer lloc cal abraçar-la. Fer-li sentir que és desitjada, que és important, i deixarà d’estar trista. Amore chiama amore, (l’amor crida l’amor) d’una manera més forta que l’odi crida la mort. Jesús no va morir i ressuscitar per ell mateix, sinó per nosaltres, perquè els nostres pecats fossin perdonats. És doncs temps de resurrecció per a tots: temps d’elevar els pobres del desànim, sobretot dels que es troben a la tomba des de fa molt més que tres dies. Bufa aquí, a les nostres cares, un vent de llibertat. Brota aquí el do de l’esperança. I l’esperança és la de Déu Pare que ens estima tal com som: ens estima sempre a tots. Gràcies!

Traducció per Josep M. Torrents Sauvage