Visió de futur

Vaig participar a inicis de febrer en una excel·lent reunió d'àmbit educatiu propiciada per la Fundació Champagnat, en el transcurs de la qual es van formular dues preguntes: (a) Quines característiques essencials tindrà el món on viuen i viuran els alumnes en sortir de les nostres escoles en el marc temporal 2023-2037?, i (b) Com imaginem als nostres alumnes a la sortida? El marc temporal respon a un alumne que entra a infantil el 2023 i culmina els seus estudis de batxillerat el 2037. Valoro en gran manera aquest tipus d'exercicis. Per a alguns es tracta d'una forma de fer volar coloms, que il·lusionen però que no tenen base sòlida. No obstant això, respondre a aquestes preguntes implica connectar els llums llargs per veure lluny, superar la immediatesa del moment que empresona, apuntar a l'essencial més enllà de l'accessori, valorar la força de la intuïció sense por a la dinàmica d'encerts i d’errors... No es tracta de fugir del present, sinó de construir-lo amb una visió de futur, com un arquitecte que s'apropa per fases al projecte final.

Yuval Noah Harari, davant d'un món canviant no només per la intel·ligència artificial i l'automatització, sinó també per les constants revolucions que s'estan produint, va dir, fa tres anys i mig, que la gran pregunta, com a éssers humans, és: «¿Tenim l'estabilitat mental i la intel·ligència emocional per reinventar-nos repetidament?». El mercat laboral resulta imprevisible i els estudis que preparen per a una professió concreta poden quedar-se obsolets a les primeres de canvi davant les transformacions que s'acosten. Els mitjans de comunicació recullen cada vegada més situacions de problemes mentals en jugadors d'elit. Aquest vocabulari es va incorporant als diagnòstics de salut. L'estabilitat mental és un requisit indispensable en el món actual i, més encara, en el que apropa. La intel·ligència emocional, la flexibilitat, l'adaptabilitat... són requisits igualment indispensables. Per a això, Harari insisteix en la importància del «coneix-te a tu mateix» perquè, com diu, l'algoritme ja et coneix bé. Per la meva banda afegiria dos punts irrenunciables: com gestionar les forces instintives i com desenvolupar la dimensió espiritual, que garanteix el sentit de l'existència. Les tasques curriculars se solen treballar a l'aula. Per educar la persona en profunditat, no n'hi ha prou. Es requereixen altres plantejaments i altres criteris.