La teva petita Betània

Betània, aldea que actualment rep el nom a l'Azariyeh [lloc de Llàtzer], es troba a les immediacions de Jerusalem. Allà, segons relaten els textos evangèlics, residien tres germans: Llàtzer, Marta i María, als quals Jesús estimava. En diverses ocasions és acollit a casa seva. En una d'elles, Jesús, després de començar a plorar, ressuscitarà Llàtzer. Marta i Maria, amb tarannàs diferents, però sempre entranyables i acollidores, mantenen una relació estreta amb Jesús.

Élisabeth Catez (1880-1906), de nacionalitat francesa. es va convertir des de molt jove en virtuosa del piano obtenint diversos premis. Juntament amb la seva germana Marguerite, tres anys menor que ella, va portar una vida plena de dinamisme: esports, idiomes, viatges, festes, activitats assistencials, catequesi, coral. Des de primerenca edat, va voler entrar al Carmel de Dijon per convertir-se en monja carmelita descalça. La seva mare li ho va prohibir fins que va complir vint-i-un anys, la seva majoria d'edat. Dos anys abans, va poder restablir la seva relació amb les monges amb l'autorització materna. La seva espiritualitat i la seva dimensió mística, reflectides en els seus escrits, assoleixen nivells extraordinaris. En les seves Notes íntimes, en concret la nota 5, dirigida a Jesús, escriu: «Com m'agradaria, Mestre, viure amb tu en el silenci! [...] T'ofereixo la cel·la del meu cor, perquè sigui la teva petita Betània. Vine-hi a descansar, t’estimo tant». Després, ja com a monja amb el nom d'Isabel de la Trinitat, aprofundeix en aquest pensament: «Fem per a ell un lloc solitari en el més íntim de les nostres ànimes, i estiguem-nos allà amb ell, sense abandonar-lo mai [...] Aquesta cel·la interior ningú no ens la podrà treure mai; per això, què m'importen les proves per les quals hàgim de passar? Al meu únic tresor el porto dins meu. Tota la resta no és res» (Carta 160). Meditació, mindfulness, buit, silenci... ajuden, però a sor Isabel de la Trinitat no li bastarien. Falta l'alteritat, és a dir, l'Altre, com a presència amorosa. A la carta 123 ho assenyala: «Si ell no omplís les nostres cel·les i els nostres claustres, com n’estarien de buits!» Mor a l'edat de 26 anys a causa de la malaltia d'Addison. Aviat farà set anys de la seva canonització pel papa Francesc. La seva proposta segueix en peu: «Construir una cel·la dins de la teva ànima. Pensa que Déu hi és i entra-hi de tant en tant» (Carta 123), és a dir, construir una petita Betània al fons del cor. És al nostre abast.