El temps, preu d'una addicció

Nova York marca el ritme. La premsa s'ha fet ressò de la demanda d'aquesta ciutat a cinc empreses de xarxes socials per promoure una crisi en la salut mental dels joves. A partir d'aquesta notícia, RAC1 va entrevistar Francisco Villar, coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor a l'Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona. Intervenció breu, però impactant. El titular: «Seria maquíssim que Barcelona seguís els passos de Nova York contra les xarxes socials». No obstant això, em centro en una reflexió seva que considero de gran interès i importància: «Els nanos, els nens i els adolescents tenen un temps limitat, i aquest temps el necessiten per desenvolupar las seves eines per afrontar la vida. Als nanos no els hi passa res pel fet que no tinguin recursos, perquè estan programats per aconseguir-los. Llavors, aquesta interrupció del temps que està com robat als seus processos naturals, de créixer, de desenvolupar-se, de poder establir eines d’enfrontar la vida, tot això està limitat perquè utilitzen el temps o són absorbits per al temps per aquestes situacions». En resum, l'afectació del temps que els falta per fer les coses que sí que són saludables.

Martin Heidegger va escriure una obra filosòfica d'enorme importància, titulada Ser i temps, publicada el 1927. La relació d' aquestes dues paraules, referides a la persona, presenta profundes connexions. El ser requereix temps per al seu desenvolupament. El problema en els nens i adolescents davant el mòbil, segrestada la seva atenció per les imatges ininterrompudes que apareixen a la pantalla, ocupa hores i hores de la seva jornada. Es tracta d'una addicció malalta, alimentada pels algoritmes, que els proporcionen de manera ininterrompuda imatges i més imatges que omplen la pantalla del mòbil. Mentrestant, el temps transcorre sense adonar-se'n. Les empreses converteixen els infants i els adolescents en peons de producció que generen grans interessos econòmics. L'Agència de Salut Pública de Barcelona va realitzar un estudi el 2021 segons el qual els adolescents de la ciutat passen gairebé vuit hores cada dia davant de les pantalles. Aquest còmput horari s' incrementa en unes tres hores en els caps de setmana. Sumant les hores de menjar, dormir, anar al col·legi i contemplar la pantalla del seu mòbil, quant temps li queda a un adolescent per a la resta? Tant de temps dedicat a consumir se sostreu del temps de ser persona. La salut mental està en joc i, de vegades, no és d'estranyar que acabi en una conducta suïcida.