Quan dos elefants es barallen

Polarització és la paraula de l'any 2023, dins de la proposta de dotze candidates. Aquesta elecció, realitzada per onzena vegada, correspon a la Fundació de l'Espanyol Urgent (FundéuRAE), impulsada per l'Agència EFE i la Reial Acadèmia Espanyola. La paraula escollida resumeix una característica important de l'any en curs. N'hi ha prou de recordar els tres últims anys per situar l'escenari social: intel·ligència artificial (2022), vacuna (2021) i confinament (2020). La paraula polarització es va incorporar al diccionari de la RAE el 1884 amb un significat reduït a la ciència física. En els últims anys, s'ha anat relacionant amb la societat, la política, l'opinió pública, les postures a les xarxes socials... incorporant l'accepció següent: «orientar en dues direccions contraposades».

La polarització implica el triomf dels extrems i la pèrdua de rellevància de les zones intermèdies. Blanc o negre. El gris es difumina fins a fer-se invisible. La radicalitat substitueix el matís. Aquesta tensió dels extrems genera conflicte, que s'aguditza per la pràctica desaparició de les forces que els serveixen de pont. D'aquesta manera, la pau és un bé amenaçat i fràgil. Les guerres se succeeixen unes a les altres. L'extrem proporciona seguretat, situació ben còmoda per a personalitats indecises o sense consistència. En un ambient polaritzat, com afirma el proverbi, els extrems es toquen, es necessiten, es retroalimenten, tot i que amb freqüència un extrem sorgeix abans que l'altre i, sovint, el genera. Però el preu social que es paga és extraordinàriament alt. La polarització anul·la el diàleg i impossibilita la negociació. Un extrem només admet la rendició del seu oponent, que deixa de ser adversari per convertir-se en enemic.

Un refrany africà afirma que «quan dos elefants es barallen és l'herba la que pateix». Les lluites, els conflictes que estan generant els extrems en la nostra societat, amb especial protagonisme de l'extrema dreta, són d'alt voltatge. Els partits en el nostre àmbit polític es barallen com dos elefants, a trompades. Es disputen el poder a queixalades. Pugnen per situar els seus, com una autèntica oficina de col·locació, perquè disposin de bons llocs de treball públicament remunerats. L'herba és la que pateix. És a dir, les classes que estan a la base es converteixen en carn de canó per les decisions dels poderosos. Les crisis enriqueixen els rics, i empobreixen els pobres i els de classe mitjana. Resultat: una polarització més aguda, més insofrible i amb un creixent nombre de víctimes.