Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

Del 24 al 27 d'agost de l'any 410, les hordes visigòtiques capitanejades per Alaric van saquejar la ciutat de Roma, exceptuant els llocs de culte cristians, especialment la basílica de Sant Pere, considerats llocs d'asil inviolables. La derrota del major imperi de la història antiga va produir un trauma sense precedents. Aquesta afirmació es va poder escoltar en la lliçó inaugural de l'actual curs acadèmic de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, que va anar a càrrec del Dr. Joan Torra, pro-rector de l'Ateneu i degà de la Facultat de Teologia, sota el títol: «Reflexions i qüestions entorn del concili de Nicea de 325». L'esplèndida intervenció, calorosament aplaudida, va tocar temes que troben un ressò especial en els temps actuals. El professor de patrística, en la part final, es va centrar sobre la pregunta que va seguir al saqueig i la resposta que va elaborar sant Agustí.

La tragèdia de Roma va produir una allau de refugiats que van trobar asil al nord d'Àfrica. Els ciutadans de Roma, tant cristians com pagans, van portar clavada al cor una pregunta existencial: «¿Per què ha passat això? Per què la Roma, la Roma immortal, la que mai havia patit cap saqueig, ara ha caigut? Per què el Déu cristià que encara no fa cent anys que la tutela -els darrers trenta anys de manera oficial i única- no l'ha pogut protegir?» El bisbe d'Hipona, Agustí, va afrontar la pregunta en la seva obra immensa la Ciutat de Déu, obra de 22 volums escrita en 14 anys. Segons ell, «la justícia i la caritat que brollen de l'amor és el que constitueix la ciutat de Déu.» Sense aquestes virtuts, tot s’esfondra i es cau en el regne d'aquest món. Per això, en la proposta d'Agustí «es produeix un retorn a la profunditat del cor humà, per tal de moure'l a viure de nou en l'amor i, en conseqüència, en la justícia i en la caritat». La caritat sempre tempera els rigors de la justícia i la consolida com a tal.

Quan l'odi, sacsejat d'injustícia i de venjança, predomina en la realitat social, política i econòmica, ens permet observar l'ou de la serp. Al nostre país, s'està gestant de manera evident. Hi ha odi, massa odi. Hi ha injustícia, massa injustícia. No hi ha caritat, sinó venjança. Vivim instal·lats en la polarització i els extrems es tornen irreconciliables. La descomposició està en caure. El clima bèl·lic creix en àmplies zones geogràfiques. Si no corregim aquesta tendència a temps, ens preguntarem com els antics romans: «Per què ha passat això?» Llavors, serà tard.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.