El papa Francesc, a l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, utilitza set vegades l’expressió: «No ens deixem robar...» Quines coses? L’entusiasme missioner, l’alegria evangelitzadora, l’esperança, la comunitat, l’evangeli, l’amor fratern, la força missionera. En aquest mateix esquema, em ve al cap que tampoc no ens hem de deixar robar el Nadal. Joan Pau I, quan era Patriarca de Venècia, va escriure una carta a Pinotxo titulada Quan t’enamoris. S’hi pot llegir: «T’hauràs de defensar: avui, de la fe només es conserva allò que es defensa.» En el fons, tots vivim en una terminal d’aeroport. De vegades, sentim pels altaveus: «Vigileu les vostres pertinences.» D’això es tracta, de guardar allò que considerem valuós.
Si no estem atents ens robaran el Nadal i ni tan sols ens n’adonarem. Hi ha diferents maneres que ens el robin, algunes de les quals són subtils i elaborades. Primer, mantenir l’alegria i desplaçar-la de la font que l’origina, que està en la presència de Jesús en la nostra història personal i col·lectiva. Per als lladres nadalencs, es tracta de substituir Jesús per la festa consumista, pels imperatius econòmics, per un desig eteri de felicitat aparent. Els emporis comercials s’apunten a aquesta tasca. Els pastors reben un missatge precís: «Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria.» En la vida cristiana, no es nega la festa. Se la situa al seu lloc. Moments intensos de pregària, de celebració i de compartir, especialment amb els més pobres i necessitats. Despesa, però no malbaratament. Interioritat, sense deixar de tenir els ulls oberts. Les ruptures familiars, en alguns casos, converteixen en conflictiva qualsevol celebració que es vulgui fer. Es noten les absències, les cadires buides, els silencis... La família està a l’aparador, però la seva consistència s’aconsegueix treballant-la cada dia. Segon, la substitució del Nadal per la geometria. N’hi ha que volen eliminar qualsevol vestigi d’espiritualitat en la societat moderna, perquè consideren que la fe és només una qüestió privada. Algunes reaccions d’aquesta mena hi va haver quan el Papa va parlar al Parlament europeu a Estrasburg. N’hi ha prou de passejar pels carrers de Barcelona, molt més il·luminats que altres anys, per adonar-nos que gairebé tot es redueix a figures geomètriques i a l’absència gairebè sistemàtica de la paraula Nadal. No s’elimina la festa —les protestes serien monumentals—, però se la desposseeix del seu sentit. Les religions tenen dret democràtic a fer-se visibles en els àmbits socials. Se’n vol minimitzar la importància, però tenen el seu lloc en la societat, el que els correspon, ni més ni menys.Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.