Matrimonis catòlics: una dada esbiaixada

En què em fonamento per dir que la interpretació de les dades està esbiaixada? Primer. El matrimoni cristià, com a tal, només admet ser celebrat en primeres núpcies per part dels dos contraents, llevat dels casos de nul·litat o de viduïtat. Se n’exclouen les persones divorciades. D’acord amb això, afirmar que només el 29,9% de la nupcialitat a Catalunya correspon al matrimoni catòlic no s’ajusta a la realitat. Si el 25,1% del total correspon a matrimonis en segones (o subsegüents) núpcies per a almenys un dels cònjuges, cal dir que dels 30.400 matrimonis són 22.770 els que en van celebrar en primeres núpcies. En aquest cas, els matrimonis catòlics representen un percentatge màxim del 38,75% del total (molt superior al 29,9% esmentant abans). Ignorem quants d’aquests 7.630 matrimonis en segones núpcies podrien reunir els requisits bàsics per ser celebrats com a unions catòliques.

Una segona dada que afecta el percentatge fa referència al matrimoni entre persones del mateix sexe, que han estat 895, el 2,9% del total, 596 dels quals han estat d’homes i 299 de dones. Cap d’aquestes unions entra dins dels matrimonis anomenats catòlics. Si a les primeres núpcies, 22.770, restem les 895 unions homosexuals, només 21.875 bodes poden ser hipotètiques bodes catòliques. Sobre aquest total, aleshores el percentatge de matrimonis catòlics pujaria al 40,34% del total, ben lluny dels 29,9% inicial.

Una aportació més sobre dades comparatives. S’incrementen els matrimonis del mateix sexe en un 13,97% respecte de l’any anterior, però experimenten un descens del 21,45% respecte de fa dos anys, primer en computar-se aquest tipus d’unió. Aquesta conclusió no apareix a l’informe.

La tendència d’aquests darrers anys ha presentat una doble línia: a) desprestigiar la institució familiar, considerada com una fórmula conservadora, que cal superar amb actituds i plantejaments pretesament progressistes; i b) magnificar la pèrdua d’influència de l’Església en el conjunt de la societat mitjançant la (falsa) polarització entre la fe i la raó segons la qual actuar per fe implica adoptar una postura poc evolucionada i, en canvi, fer-ho per raó representa el cim del desenvolupament humà. Paradoxalment, s’ha volgut institucionalitzar la unió entre persones del mateix sexe a través de la fórmula matrimonial. En aquest cas, la institució es considera com una opció progressista; mentre el matrimoni entre persones de diferent sexe reflecteix una mentalitat conservadora.

En el marc d’aquesta filosofia, les polítiques a Espanya no han ajudat de manera significativa les famílies. S’ha accentuat la importància d’opcions minoritàries, respectables però que cal reduir en les seves autèntiques dimensions. La ideologia pesa molt i no és estrany que la realitat es presenti, com en el cas que acabo d’analitzar, de manera fragmentària i esbiaixada. Els catòlics, a vegades, som ingènuament els primers a creure-ho. Davant les informacions, cal reflexió i anàlisi crítica.