Michela Murgia, escriptora sarda morta el mes d'agost passat als 51 anys d'edat, és l'autora del llibre Istruzione per diventare fascisti [Instruccions per fer-se feixista]. Es tracta d'un text clarivident que aborda l'argumentari que utilitza l'extrema dreta i els mecanismes mentals que l'articulen. Murgia és conscient que el pensament feixista es pot inocular en la ment de qualsevol persona, fins i tot de les que posseeixen profundes conviccions democràtiques. No es tracta d'una crítica al feixisme sense més, sinó que es nodreix de la vigilància sobre un mateix per no caure en les garres d'aquesta ideologia, els adeptes de la qual creixen exponencialment en molts països. Les institucions religioses, inclosa l'Església catòlica, es poden veure temptades d'empatitzar amb les propostes que formulen aquests grups perquè, almenys aparentment, respecten i defensen sense complexos alguns postulats afins. Quan l'Església és perseguida o ultratjada pot buscar abric en aquestes tendències extremes perquè li ofereixen reconeixement i seguretat.
Murgia formula amb nitidesa el criteri d'actuació dels feixistes o dels moviments que es nodreixen de la seva ideologia davant la religió: «Si les institucions religioses t’aplaudeixen, mostra’t conforme amb la doctrina de les nostres arrels, però si se’t giren en contra tracta-les com tractes tots els enemics, ataca els seus interessos i apunta el dit als seus punts febles. Parla als pobres, però fes-te amb els rics, perquè el poder econòmic fonamenta el benestar del país i t’ha de veure com amic i garant. Instil·la en els desesperats l’esperança que els podràs protegir, en els camarades la idea que les sabràs guiar i en els dissidents la certesa que els esclafaràs amb tots els mitjans.»
L'Església ha de ser lúcida i no deixar-se manipular per cap grup, partit polític o poder econòmic. Tasca ben difícil. Sense deixar-se arrossegar per les coincidències ni per les discrepàncies. La seva confiança s'ha de fonamentar en la seva fe en Déu a la llum de l'evangeli i, sense dubtar-ho, ser gelosa de la seva independència dels poders humans, siguin del signe que siguin. Dialogant i atenta, sense sotmetre's a cap postulat que contradigui els valors del Regne de Déu. Jesús és el referent i el seu criteri conserva avui tota la seva validesa: «Donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu». Els màrtirs cristians són els millors exponents davant els intents de submissió a les exigències mundanes allunyades de l'evangeli. Amb humilitat i sense por, però amb la consciència oberta i ferma.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.