Maite Larrauri, en el seu llibre La libertat segons Hanna Arendt, reflexionant sobre la perfomance de Sòcrates escriu: «El pensament lliure es desenvolupa millor com més allunyat es troba de les qüestions polítiques. Arendt troba un moment històric en el qual l'escletxa entre pensament i acció, teoria i pràctica, filosofia i política no existia. Al mateix temps, és tot just a partir d'aquest moment privilegiat que l'escletxa va començar a obrir-se». Actualment, la escletxa adquireix dimensions preocupants.
He votat a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. La campanya electoral, el dia de les votacions, la (in)digestió del resultat pels candidats i l'elecció d'alcalde han estat fites d'un itinerari on aquesta escletxa s’ha eixamplat. Quina és la normativa que regula l'elecció d'un alcalde? Les normes són clares i, alhora, diferents de les que regulen autonomies i parlaments. Governa qui presenta una candidatura que guanya per majoria absoluta o que l'obté a base de pactes. Si no es produeix aquest resultat, governa el candidat més votat. A Barcelona, res a objectar al compliment formal d'aquesta norma. Llavors, per què s'ha produït tant d’enrenou?
Noises Off, obra de teatre escrita per Michael Frayn i estrenada a Londres el febrer de 1982, es va traduir al català Pel davant i pel darrere. Reflecteix situacions de gran comicitat a partir de la contradicció entre el que passa pel davant i el que succeeix pel darrere. Aquest mateix esquema es pot utilitzar per descriure el que ha ocorregut. Pel davant, en una entrevista televisada dies abans de les votacions, li formulen al nou alcalde la pregunta: ¿Està d'acord que sigui qui governa la força més votada? La seva resposta: «El principi democràtic és aquest.» I va afegir: «Jo si no guanyo, perdo, i si perdo te'n vas a l'oposició.». Pel darrere, tot el contrari. Pel davant, comuns i populars es mostren irreconciliables. Pel darrere, voten de manera conjunta. Pel darrera succeeixen moltes coses: mentides, enganys, preocupació malaltissa per càrrecs i prebendes, ritme frenètic per salvar els mobles... No es tracta de servir el bé comú sinó de servir-se del càrrec. No és la primera vegada que l'alcalde de Barcelona es determina des de Madrid. Fa vuit anys una calúmnia va distorsionar les eleccions. Els ciutadans som moneda de canvi per interessos espuris.
Pel davant i pel darrere, dos mons inconnexos, separats per una escletxa cada vegada més gran, que porten al desconcert i al desprestigi de la política. En resum, una obra de «teatre» i un joc descarnat de poder.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.