El dia 10 de desembre de 2023 es va complir el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Després de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial, no és estrany que la humanitat prengués consciència dels milions de persones que van perdre la vida als camps de batalla, als camps de concentració i a les mateixes ciutats a causa dels bombardejos massius, arribant al màxim exponent de la bomba atòmica que va destrossar Hiroshima i Nagasaki. La Declaració va ser un gran pas cap endavant. No obstant això, cal no oblidar que una cosa és acordar els textos legislatius i una altra donar-los compliment. La tasca segueix vigent i de cap manera cal abaixar la guàrdia.
L'article primer afirma: «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, s'han de comportar fraternalment els uns amb els altres.» Aquest breu redactat conté les tres paraules-clau de la revolució francesa: «llibertat, igualtat i fraternitat», que posseeixen una profunda arrel humana i cristiana. Implementar-les constitueix un gran desafiament.
La Federació de Cristians de Catalunya i l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya van realitzar el dia 12 de desembre passat una interessant taula rodona commemorativa del 75è aniversari de la Declaració al Caixa Fòrum Macaya. Quan van obrir la participació al públic, vaig expressar una de les meves majors preocupacions en aquest àmbit. Hi ha una pràctica, cada vegada més estesa, d'excloure persones i col·lectius d'aquesta Declaració. Aquesta pràctica es concreta en la deshumanització. Quan es redueix algú a una etiqueta o a una estadística, normalment de manera menyspreativa, quan se'l deshumanitza, se'l despulla de la seva dignitat i dels seus drets. Es deshumanitza els adversaris polítics, els immigrants, els delinqüents, els pobres, els homosexuals, etc. Desposseir-los de la seva dignitat i dels seus drets condueix a la seva exclusió alhora que anul·la la seva responsabilitat. En aquest enfocament se'ls tracta pitjor que a coses, que cal escombrar i eliminar, sense la mínima commiseració. En aquest context, no se’ls reconeix la seva llibertat ni la seva igualtat, ni se'ls tracta com a germans o germanes. Per no caure en la deshumanització, cal partir de la convicció que es tracta sempre de persones, siguin les que siguin les situacions que viuen. El substrat personal mai s’ha d’eliminar. Ens iguala ser persones. Ens diferencien les circumstàncies i les conductes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.