Sigues benvingut a la ciutat de Barcelona! No saps com m’alegra que hagis vingut a dedicar el temple de la Sagrada Família. La teva presència constitueix una cita amb les comunitats cristianes que vivim en aquesta terra i amb l’art màgic de Gaudí. Sé que ets aquí no només perquè t’han cridat sinó perquè volies venir per tu mateix. Una persona com tu que es delecta tocant el piano, que vibra interiorment amb els compassos de la música, no es podia sostreure a l’encant d’una arquitectura que es transforma en bellesa i símbol, que transcendeix les pedres i les formes, per elevar els que la contemplen cap a les esferes de la divinitat. Aquest temple té reminiscències de l’edat mitjana, quan s’alçaven les catedrals després de desenes o centenars d’anys de feina i d’il·lusió. El modernisme gaudinià li dóna color i significats que transporten a altres mons. Durant anys, des de la cadira del menjador del pis on vivia, veia les torres del temple. La contemplació prolongada de la bellesa construeix una cripta a l’interior del cor, des de la qual s’adora la presència del Déu de Jesús. Gràcies per realçar amb la teva presència aquesta obra i per animar les nostres comunitats cristianes a ser fidels a l’evangeli!
Que no t’estranyi que no tothom et vulgui rebre i que, fins i tot, es manifestin en contra teu. El Mestre que tenim i al qual intentem seguir va tenir la mateixa sort. Has estat en altres països i aquesta experiència no et resultarà nova. Els que vivim aquí estem una mica cansats que només ens parlin de diners i d’algunes altres bajanades per l’estil, inclosa una vaga d’autobusos, sense reivindacions laborals. Però no ens aixafaran la guitarra. Volem escoltar el que ens diguis i reflexionar sobre les teves orientacions. Véns per esperonar la nostra fe en Crist, camí, veritat i vida. Tota la resta és secundari. Sabem que la nostra vida està entreteixida de llums i ombres i que, de vegades, no fem el bé que volem sinó el mal que no volem. Des de la humilitat del mateix coneixement, ens obrim a l’amor de Déu i dels homes.També et vull dir que somio amb una Església millor, i que canviïn moltes coses, que les comunitats siguin més evangèliques... però sé que els meus ideals no són obligacions per a ningú. No hem vingut al món per realitzar els nostres somnis sinó el projecte de Jesús. El seu missatge «que tots siguin u» continua sent un desafiament autèntic. N’hi ha que parlen de l’Església dels pobres i la dels rics, de la jerarquia i del poble de Déu, de progressistes i conservadors... La realitat és plural, però qualsevol divisió ens allunya de la voluntat de Déu.
Tu vas conèixer la fe en Jesús en el si de la teva família i del teu país bavarès. Crec que estàs en magnífiques condicions d’entendre’ns i de comprendre l’Església a Catalunya i l’Església de Catalunya. Ser catòlics no es contradiu amb la pròpia identitat. Tu ho saps molt bé. Necessitem el teu suport i la teva confiança. Som un país petit de 32.000 km2 i amb 7 milions i mig d’habitants, integrats a l’Estat espanyol, amb el qual vivim unes èpoques de conflictes i ho passem molt malament. Una situació que arriba a ser crònica. No voldríem que passi el mateix en l’Església. M’han dit que ens parlaràs en la nostra llengua, el català. Jesús també parlava, com tu i com nosaltres, una llengua minoritària i dominada pels grans emporis. Amb ella, sense tancar-nos a altres idiomes, ens volem dirigir a Déu.
No tinc més espai. Ens veiem diumenge. Rep el meu afecte amb una abraçada.
Temàtica
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.