La paraula anglesa blinders es tradueix al català per aclucalls, ulleres. Significat d'aquest terme, segons el DIEC2: «Peça del guarniment del cap dels animals de càrrega, generalment de cuir, que tapa parcialment els ulls per evitar la visió lateral.» Equival al que Laura Rojas-Marcos anomena «visió túnel» de les persones que veuen amb extrema claredat tot allò que tenen davant d'elles, però que no perceben els senyals de l'entorn perifèric ni per molt a prop que es trobin. El món dels negocis ha incorporat aquest concepte en el seu vocabulari. Miquel Lladó, al seu llibre Enamorar-del futur, comenta els seus inicis laborals. Per acompanyar-lo en la seva tasca i proporcionar-li ajuda, se li va presentar un responsable de l'empresa amb la targeta de visita amb la qual es podia llegir Blinders-Off Manager. La seva funció consistia a treure-li les ulleres perquè adquirís una visió àmplia. D'aquesta manera s'aprèn a veure el que ningú veu per detectar les oportunitats que passen inadvertides a d'altres.
La mirada atenta ha de compaginar concentració i amplitud, donant la seva importància a cadascuna d'aquestes característiques. Dos exemples. Un. El 20 d'agost la selecció espanyola femenina de futbol es va proclamar campiona del món a Sydney i al mateix Stadium, tant a la tribuna com en el lliurament de premis, el president de la Federació Espanyola de Futbol va protagonitzar dues conductes totalment inapropiades. Els mitjans de comunicació i la mateixa societat van reaccionar en format Blinderss-Off, és a dir es van posar les ulleres. Es tractava del millor dia del futbol femení espanyol en tota la seva història, que podrà tenir un èxit similar, però mai un trofeu superior. Amb les ulleres posades, només es va parlar de l'actitud masclista del president, que sens dubte calia afrontar, però no en exclusiva. L'alegria del joc i el triomf obtingut van quedar relegats gairebé a l'oblit. Dos. El 7 de novembre de 2010, el papa Benet XVI va dedicar el temple de la Basílica de la Sagrada Família a Barcelona. L'acte en si mateix, a través de la seva transmissió a TV3, va assolir una difusió internacional espectacular. L'increment posterior de visites va ser extraordinari. Abans de l'ofertori, unes religioses van netejar l'altar que el Papa havia consagrat amb olis. Aquesta imatge a Catalunya va ser vista amb ulleres per molts poders mediàtics, relegant a la insignificança un dels majors pòsters publicitaris de la ciutat en molts anys. Es van poder analitzar a fons els dos fets, però les ulleres es van concentrar només en un oblidant l'altre. Aquesta forma de mirar alimenta sempre la polarització.
Si en la nostra vida personal i col·lectiva, inclosa la seva dimensió espiritual, ens mantenim amb les ulleres, què perdem? Si ens les traiem, per tenir una mirada àmplia, què guanyem?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.