La Bíblia

Petit Palau, 6 d’abril. Acte de presentació d’una nova edició en català de la Bíblia, a preu popular. Des de la meva butaca, sentia com creients i agnòstics expressaven la importància que donaven a la Bíblia en un acte de gran rellevància intel·lectual i humana. Una mostra singular de l’anomenat Atri dels gentils, un espai comú per debatre i dialogar temes en actituds de recerca i sense prejudicis excloents.

Mentre acollia cada intervenció, se’m va ocórrer preguntar-me sobre què diria jo si algú m’hagués demanat donar el meu testimoni. Esbosso, a continuació, la meva resposta.

Primer, en la meva infància i adolescència la Bíblia no era un llibre a l’abast de tothom. La rellevància que li donaven els protestants creava reserves per part dels catòlics. La por d’interpretacions equivocades podia posar en risc l’ortodòxia. Les pàgines escabroses de l’Antic Testament no resultaven gaire edificants. Amb tot, quan vaig tenir a les mans el llibre dels quatre evangelis i els vaig començar a llegir, vaig quedar profundament fascinat pel text i, especialment, per la figura de Jesús.

Segon, vaig tenir l’oportunitat d’estudiar Teologia a Roma. Vaig triar l’especialitat en Bíblia. Les classes a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic eren una delícia. Desentranyar els textos, explicar-los detalladament, recórrer a la terminologia original... m’obria un horitzó cultural i un món de continguts excepcionals. En les hores d’estudi, es barrejaven els aspectes intel·lectuals i afectius. Del cap es baixava al cor i a les entranyes. La meva tesina sobre la υιοθησία (filiació adoptiva), paraula que apareix cinc vegades al Nou Testament, va representar un repte apassionant. Ugo Vanni em va dirigir el treball.

Tercer, em fascina la mena de presència de Déu, el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que es revela a través dels esdeveniments de la història, de la vida de les persones. No es tracta d’un text, escrit al dictat de cap àngel, com s’afirma de l’Alcorà. A la Bíblia, hi ha tota mena de situacions. No hi ha cap replec humà que no s’hagi il·luminat. Llums i ombres, gràcia i pecat, pau i guerra, vida i mort... sense excepcions. Déu es cola en els intersticis de les biografies i dels fets socials per parlar al cor de cadascú.

Quart, la Bíblia és una biblioteca integrada per 72 llibres i múltiples gèneres literaris. Tot aquest conjunt divers i desigual constitueix una clau d’interpretació universal. Em permet trobar el sentit de la meva vida, de les coses, dels esdeveniments de la història. M’interpel·la a fons a partir de la seva proposta de valors. Em parla sobre l’home i sobre la dona. Escric mensualment en una revista italiana un breu comentari per llegir el text des d’una perspectiva psicològica i espiritual per a lectors que s’obren a una nova comprensió d’ells mateixos i de la seva vida. Hi ha més perspectives: econòmica, política, social...

Cinquè, les lectures de la missa diària m’ofereixen estímuls quotidians per escoltar la Paraula de Déu. Gaudeixo amb les narracions, amb les pàgines poètiques, amb els salms, amb els passatges apocalíptics, amb les cartes, amb els textos sapiencials, amb les pàgines sobre la creació, amb les diatribes dels profetes, amb els avatars de les primeres comunitats... Tot em parla de la vida i de Déu. Però, sobretot, Jesús de Natzaret, el Crist, representa el cim i la major font d’inspiració. Ressonen les seves paraules: «Vosaltres sou els meus amics» (Jn 15,14).