En temps excepcionals calen virtuts provades. El mite del progrés s’ha fet miques i els somnis s’han erosionat. La crisi econòmica ha provocat un despertar amarg i ha aturat l’espiral de consum en què estem immersos. El decreixement no és una teoria minoritària o una aspiració d’un grup marginal sinó la realitat quotidiana que ens sacseja. Gastem més pagant deutes que finançant projectes nous. Els portamonedes semblava que no tenien fons i ara descobrim que només gaudeixen de superfície. L’efecte dòmino en l’economia espanta qualsevol persona que en té una peça, perquè tot es precipita cap al desastre. Els vells interlocutors d’empreses i sindicats s’han quedat orfes d’idees i el llenguatge arcaic no els serveix per afrontar els temps actuals. Luxe, malbaratament, despeses supèrflues... es redueixen progressivament en les elits que s’enriqueixen en l’aigua tèrbola. Esperem dels polítics el miracle del canvi sense permetre’ls afrontar les retallades. Fa feredat que prevalgui sobre el bé comú els interessos de partit. Observem els bancs amb desconfiança i indignació perquè han jugat amb els nostres diners de manera irresponsable. L’estalvi, una antiga pràctica de treballar el present per assegurar el futur, s’ha convertit en deute, una forma d’hipotecar el futur per gaudir del present. El mercat ha estimulat fins a límits increïbles el fibló del desig i ha apartat la gent de les seves necessitats reals. Incapaços d’afrontar la frustració, ens hem barallat per realitzar totes les aspiracions sense mirar-ne el preu ni estar atent a les conseqüències. L’escalafó dels ciutadans il·lustres i triomfadors s’ha basat en la vanitat de la seva imatge i en l’aurèola d’èxit que els ha envoltat. Ens hem deixat encegar per les aparences. Els valors ètics es consideren prescindibles. Fins i tot, contraproduents. Tot se sacrifica a l’altar mediàtic. La gent ha volgut gaudir dels avantatges del benestar sense adonar-se que es nodreix de les aportacions dels ciutadans. S’ha clamat pels drets, tasca encara incompleta, però s’han ignorat els deures.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.