Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

Dues notícies publicades recentment a la premsa. Primera noticia: «El col·legi del Sagrat Cor, del barri del Fort Pienc de Barcelona, tancarà per complet a final de curs». Aquest centre fou creat l’any 1939 per atendre les joves obreres i l’educació dels seus fills en un moment de gran industrialització a Catalunya. Les religioses expliquen la raó del tancament: «L’escola té un 27% d’alumnat vulnerable davant del 14% del global del Servei d’Educació de Catalunya. Aquest fet significa un esforç extraordinari de recursos humans i econòmics. Malgrat el gran esforç de la institució religiosa i de l’escola, la davallada demogràfica i l’infrafinançament no fan viable la continuïtat d’aquestes etapes». Segona notícia: «La direcció del Mater Salvatoris de Lleida va fer una reunió amb familiars d’alumnes que l’any que ve cursaran primer d’ESO per informar-los que passarà a ser privat no concertat. Serà l’inici d’una desvinculació del concert per a tota l’ESO que es completarà el curs 2027/2028.»

És palès el contrast d’aquestes dues notícies que tenen, al marge de la natalitat, un element profundament en comú: l’infrafinançament del concert educatiu, que s’ha vist incrementat per una determinada aplicació del Pla d’inclusió: manca de recursos per atendre adequadament els alumnes amb necessitats educatives especials i així com també els alumnes amb vulnerabilitat econòmica. Davant d’aquestes situacions, els centres concertats tenen tres sortides: (a) la lluita per la permanència fins a la seva desaparició, (b) l’absorció per l’Administració, que implica deixar el concert per transformar-se en escola pública, i (c) passar-se al model d’escola privada no concertada. Aquestes tres sortides desemboquen inevitablement a l’eliminació del concert, perquè totes tres reflecteixen que formen part de la crònica d’una mort anunciada.

L’incompliment de la Llei per part de l’Administració converteix el concert en paper mullat malgrat que la Llei Orgànica 8/1985 de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació «fa del concert educatiu l'instrument jurídic precís per a aquells centres privats que volen impartir l'educació bàsica en règim de gratuïtat, satisfent-se així en els nivells obligatoris i gratuïts, el dret a l'educació, així com a escollir, sense cap discriminació, centre docent diferent dels creats pels poders públics». Tal com afirmava Maria Segurola, experta en segregació escolar Fundació Bofill en el Telenotícies migdia del 22 de febrer d’enguany: «Tota la qüestió del decret de concerts fa anys que és en un calaix. Hi ha centres concertats que ho estan fent molt bé, i ho estan fent molt bé perquè tenen bona voluntat. I això no pot ser així». Ens estant abocant a la polarització educativa: pública i privada, tot perdent el pont de l’escola d’iniciativa social que ha optat per la mesura del concert per obrir-se a tothom sense discriminació. Catalunya cometrà un greu error si prescindeix d’aquest pont.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.