Em trobo donant un seminari al vespre en un centre de formació en teràpia Gestalt. Els participants mostren un alt grau de comunicació personal. Es respira interès, recerca i sinceritat. No es considera una jugada intel·ligent amagar-se rere la màscara de l'ego, tot i que treure-se-la implica una tasca gens fàcil. En un moment, afirmo, amb l’ai al cor, que l'amor que s'acaba no només deixa de ser amor, sinó que mai no va ser amor. La característica de l'amor veritable és la permanència, tal com es recull en un text antològic de la literatura universal sobre l'amor, és a dir, en el capítol 13 de la primera Carta als Corintis: «L'amor no passarà mai». Si passa, va ser passió, enamorament, ràfega emocional, distorsió, autoengany, il·lusió, ceguesa..., però no amor. Una dona, al comprendre l'abast de la reflexió, pren consciència de les seves mancances d'amor i, en el fons, d’haver viscut de succedanis, i exclama: «Llavors, jo no he estimat mai?».
Katherine Mandsfiel, al 1917 quan tenia 29 anys, escriu en el seu Diari un petit redactat sota el títol d'Amor i bolets. Comença amb l'expressió del seu desig: «Si es pogués distingit l’amor autèntic de l’amor fals com es poden distingir els bolets bons dels bolets verinosos!» I continua el text: «Amb els bolets és molt senzill: els sales bé, els guardes i prens paciència. Però amb l’amor, tan bon punt has trobat una cosa que s’hi assemblea ni que sigui remotament, estàs absolutament segura que no solament és un espècimen genuí, sinó potser l’únic bolet bo genuí que quedava per collir». Mandsfiel posa en evidència la seva lucidesa alhora que subratlla la dificultat enorme de discernir l'amor autèntic de l'amor fals. Busquem amb tanta força l'amor que ens deixem enganyar fins i tot pel més barroer dels seus succedanis.
En la nostra vida, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tal com es diu a la Carta als Corintis, però l'amor és el més gran. Una mirada al món ens permet descobrir que hi ha molts credos que, mal viscuts, separen, però l'amor sempre uneix.
Anys després d'aquella sessió al centre de teràpia, vaig descobrir el llibre Les obres de l'amor de Søren Kierkegaard en què titula un dels seus capítols així: «L'amor roman». D'això es tracta. Qui no sent desig ardent de l'amor autèntic? Tota la resta és secundari.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.