Afluència i integració

«Ekumene, 40 anys al cor del Raval», va ser el títol del vídeo commemoratiu de la presència d'un projecte creat per l'Obra Missionera Ekumene i compartit avui amb els Germans Maristes al servei de les persones migrants per facilitar-los l'aprenentatge del català i del castellà, així com d'altres àrees més específiques, com informàtica, costura, etc. A mitjans de maig, es va fer una celebració entranyable per festejar el 40è aniversari. El funcionament d'aquest servei descansa en un voluntariat nombrós i compromès. No només és important pels cursos que ofereixen, sinó perquè a més s'estableixen una relacions afectuoses i cordials que faciliten les seves possibilitats d'integració.

Jünger Habermas és l'autor de Refugiats, migrants i integració, una breu antologia sobre aquest tema. En una entrevista continguda en aquest llibre se li pregunta el següent: «Quan centenars de milers de persones, moltes d'elles amb diferents cosmovisions religioses i culturals afluixen cap a un país, el següent pas és la integració. Hi ha una clau filosòfica per a una integració exitosa?» Respon: «Hi ha un terreny comú en què la integració ha de tenir lloc i aquesta base compartida és la Constitució. (...) Hem d'esperar que tots els que rebem segueixin les nostres lleis i aprenguin el nostre idioma. Almenys en la segona generació, hem d'esperar que es consolidi també un ancoratge normatiu dels principis de la nostra cultura política». No s’ha oblidar que Habermas és obert sobre aquest tema i que té una concepció dinàmica (no fossilitzada) de la Constitució.

Aquest plantejament de Habermas s'allunya del multiculturalisme com a base comuna, com propugnen determinats sectors. La cancellera Angela Merkel va declarar: «L'intent de crear una societat multicultural ha fracassat per complet...» El 2010 vaig publicar un article en què considerava el multiculturalisme com a trampa. Cal tractar el tema de la integració amb obertura, profunditat i rigor. En cas contrari, algunes forces polítiques, tant d'esquerra com de dreta, estan fent el seu caldo de cultiu amb finalitats electorals. Alfons Durán-Pich ofereix aquesta dada referent al creixement demogràfic a Europa per països entre 1950 i 2020: el creixement mitjà europeu en aquest període ascendeix al 23,7%, el d'Espanya (Catalunya inclosa) el 68,7% i el de només Catalunya el 134,4%. Dada aquesta especialment significativa. Cal insistir en l'aprenentatge dels dos idiomes, en el nostre cas, i en la cultura política, que de vegades en la seva dimensió interna presenta signes preocupants d'intolerància entre els mateixos ciutadans, allunyant-se de la Constitució que es diu defensar. No afrontar la realitat amb intel·ligència i respecte converteix la integració en un problema crònic.