Les religions: dits que assenyalen la lluna

Les societats d’avui dia han esdevingut plurals i multireligioses, gairebé a tot el món. Es tracta d’una situació sense precedents, que ens obliga a assimilar grans canvis a una velocitat exorbitant. És un repte que hem d’estar disposats a afrontar i, a l’hora, una oportunitat que hem de saber aprofitar.

A casa nostra, com pràcticament arreu, hem passat, en poc temps, a haver de conviure amb persones de cultures, sovint llunyanes, amb formes de viure i d’entendre la realitat diferent. Persones que, fins ara ens eren estranyes, han passat a ser els nostres veïns, i els seus fills i els nostres juguen junts, cada dia, al pati de l’escola. En l'àmbit extern, ho podem entendre, tolerar-ho, fins i tot, respectar-ho, però el gran repte és permetre que aquests canvis realment ens transformin, que succeeixin en el nostre interior. Un canvi mai no podrà ser vertader si no és fruit d’una profunda comprensió i transformació interior.

Fer aquest pas, suposa una obertura cap als altres, l’oportunitat de reconèixer en els altres la qualitat humana que ens uneix a tots. En connectar amb la dimensió espiritual de les persones, les religions esdevenen llengües diferents per descriure allò que ens transcendeix a tots. Hem de ser capaços de copsar l’essència de les religions i no tant els seus aspectes formals i externs, veure el que ens uneix més que el què ens separa. Les religions, mal enteses i mal practicades, poden separar, mentre que l’espiritualitat sol unir.

Les religions són dits que assenyalen la lluna. Però només podrem copsar-la quan les aigües turbulentes de la nostra consciència es calmin i es pacifiquin, quan no quedi ni un sol bri de violència o odi cap a nosaltres o als altres. Llavors, l’aigua esdevindrà clara i silenciosa i, de forma natural, la lluna s’hi veurà nítidament reflectida. Reconeixerem, aleshores, que la nostra veritable naturalesa és inexorablement la de tots els altres.