Avui dia, la majoria de les tradicions religioses es veuen abocades a haver d’afrontar una nova etapa de l’evolució de la consciència humana, que implica un canvi profund de paradigmes i pot representar grans reptes. Perquè una tradició religiosa es mantingui viva i continuï sent font d'inspiració ha de ser flexible i capaç d’adaptar-se a l’època en què es troba.
Per poder preservar el llegat de saviesa de les tradicions espirituals hem de saber diferenciar els aspectes religiosos i culturals – que sovint corresponen a una època passada i a vells paradigmes- de tot allò que encara avui, més que mai, ens pot ajudar i inspirar. Hem de ser capaços d’extreure la seva essència, recuperar, recollir i preservar la seva dimensió mística o espiritual.
Hi ha d’haver una disposició a transformar el que és cultural o circumstancial i a preservar el que és essencial o fonamental: destriar el gra de la palla, la qual cosa requereix la humilitat de reconèixer que els embolcalls imprescindibles durant una època deixen de ser-ho en una altra. Despullar-se, desaferrar-se de tot allò que potser ha vertebrat la teva experiència i t’ha permès adquirir una identitat. Però recordem que les tradicions espirituals no són sinó mitjans per reconèixer allò que realment som, i la nostra veritable naturalesa no és la identitat religiosa. Només arribant al cor de les religions podrem trobar el vertader tresor que ens aporten. La palla ha servit per protegir el gra, per nodrir-lo, però, arribat el temps de maduresa, s’ha de deixar que germini.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.