"El meu buit interior era cada cop més gran"

(Webde pastoral - Salesians) “María Teresa M. V., de 35 anys, acaba de renunciar a la seva plaça d’infermeria, guanyada per oposició, i ha deixat també l’acta de regidora a l’ajuntament de la seva població, per fer-se religiosa de l’ordre de Mare Teresa de Calcuta, les Missioneres de la Caritat”. “A mi no se’m va aparèixer cap àngel per aconsellar-me –deia la Maria Teresa-. El meu buit interior era cada cop més gran. Vaig entrar en política perquè sabia que havia rebut de la societat una formació, i volia transmetre-la d’alguna manera; però no era el meu camí. Sempre he intuït que estava posada per Déu per a alguna cosa. Ell ens preguntarà al final què hem fet de la nostra vida. I jo tenia un buit, malgrat tenir tot el que una persona pot desitjar”, explicava, mentre recordava els últims tres anys, després d’un impactant viatge a l’Índia, en els quals s’ha forjat, a poc a poc, la seva decisió definitiva. “Ara encaixa el trencaclosques de la meva vida”, afirmava, mentre assegurava que “ho deixa tot per ser feliç”, conscient “de canviar la comoditat de la meva vida actual per una altra que pot ser més aviat un camí d’espines”. (Notícia del Diario de Navarra, 10 de novembre de 2010)

“Jo tenia un buit, malgrat tenir tot el que una persona pot desitjar”.

-¿Es pot tenir de tot, i a la vegada experimentar un buit interior? ¿Has tingut algun cop aquesta experiència?

“Sempre he intuït que estava posada per Déu per a alguna cosa”.

-¿Ja has descobert per a quina cosa t’ha posat Déu? ¿Li demanes alguna vegada en la pregària que t’ho faci veure? ¿Tens la disposició d’acceptar allò que et suggereix?

Recordava els últims tres anys, després d’un impactant viatge a l’Índia, en els quals s’ha forjat, a poc a poc, la seva decisió definitiva.

-“No tinguis por a les llargues esperes”, deia fa uns anys en una de les seves cartes el ja desaparegut Germà Roger, de Taizé. Recorda: els processos a vegades són llargs, fins que hom descobreix allò a què està cridat; però no es poden eternitzar: s’ha de mantenir la inquietud, l’actitud sincera de recerca… i concretar…

-Dedica una estona del teu temps a fer pregària davant del Pare a partir del que et suscita el testimoni d’aquesta persona.

-Algunes frases de la Paraula que et poden ajudar en la pregària i en la reflexió:

-“Fes que conegui, Senyor, les teves rutes, ensenya'm els teus camins.
Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves. A cada moment espero en tu.”
(Salm 24, 4-5).

-“No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.”
(Evangeli de Joan 15,16)