Vivim l’esperança de l’Advent

A les portes de celebrar la festivitat de la Immaculada Concepció, ahir diumenge vàrem celebrar el primer diumenge d’Advent, el temps de preparació i espera joiosa per a les solemnitats del Nadal i l’Epifania.

Ha arribat el temps d’Advent, el temps d’esperança. També d’estar disposats. Recordant l’evangeli d’ahir, deia Jesús als seus deixebles: “Estigueu atents; vetlleu, perquè no sabeu quan serà el temps”. L’evangeli ens parla del suggestiu tema de la vigília i de l’espera.

Diu el Sant Pare que “estar atents i vigilants són les premisses per no seguir «vagant fora dels camins del Senyor», perduts en els nostres pecats i les nostres infidelitats; estar atents i alerta, són les condicions per permetre a Déu irrompre en les nostres vides, per restituir-li significat i valor amb la seva presència plena de bondat i de tendresa”.

Advent és esperança. Paraula carregada de forta significació. El desig de quelcom que encara no es té: qui pateix espera deixar de fer-ho, qui marxa del seu país forçat per les condicions de necessitat espera una vida millor, qui està a l'atur espera deixar d'estar-hi, qui viu la guerra espera la pau... i tantes i tantes situacions que se’ns presenten a la vida i que ens toca encarar.

L'esperança mira al futur, un futur que podem ja albirar a les nostres escoles. Vindran dies d’eclosió de la preparació de les festes nadalenques. Els espais docents s’omplen d’activitats que ens acosten especialment al sentiment de sensibilitat envers les causes solidàries, com ara les campanyes de recollida d’aliments; també es despleguen un munt d’accions relacionades amb aquests dies nadalencs, amb la seva esplendorosa ambientació: nadales, pessebres, pastorets, poemes, decoracions nadalenques...

És també un temps en què aflora amb especial intensitat una barreja de significats que poden arribar a ser contradictoris, l’escenari més social, impregnat d’un sentit de mercantilisme, ha anticipat el calendari i ja fa dies que ens trobem submergits en la multicolor amalgama de missatges, tradicions i intencions que conformen els Nadals d’avui, com si fossin les festes d’un sistema que ens volgués engolir a tots... L’escola no és aliena a aquest escenari, i també es viu aquesta amalgama de significacions entorn les festes.

Serà tasca útil i necessària poder acollir tot allò que els nens i nenes viuen a les seves famílies i en el seu particular entorn social i mediàtic i ajudar-los a situar i elaborar aquestes vivències i viure-les de manera positiva. La festa, el regal, un sentiment solidari, l’alegria... constitueixen conceptes que podem aprofundir i procurar obtenir un benefici educatiu personal.

Siguem tots plegats persones d’esperança, i sembrem-la, juntament amb la solidaritat tant necessària en aquests moments. Potser és possible recomençar i refer alguns dels camins en aquest món que ens toca viure, aportant el nostre humil discerniment per millorar una situació que, sovint, a tots ens depassa. Visquem i compartim un Advent esperançat.