El secret està en l’harmonia

Fullejant el darrer informe de la Fundació Bofill sobre l’abandonament escolar al 4t de l’ESO, i llegint que “per explicar desigualtats educatives en els processos d’abandonament escolar, no només és important entendre el «capital individual» en termes de recursos econòmics, culturals i socials de les famílies i estudiants, sinó també el «capital espacial», és a dir, el context socioeconòmic de residència de les famílies i estudiants, i els seus recursos per interactuar amb aquest context”, ens ha vingut al cap una reflexió.

Fa temps que ens afrontem al recurrent discurs, instal·lat amb força en determinats cercles politico-socials, d’atribuir la segregació escolar a l’existència de la doble xarxa. Una teoria enganyosa, tot i que eficaçment articulada. Fugint dels aspectes ideològics, diferents aportacions mostren que més enllà de l'estructura residencial de ciutats i regions i de la doble xarxa pública-concertada, les polítiques educatives juguen un paper essencial en la segregació escolar. D'acord amb dades de PISA 2018, la segregació escolar interxarxes educatives explica aproximadament entre un 20 i un 25% de la total. Per tant, una part dels problemes de segregació es dona dins de les xarxes educatives, per la qual cosa molts dels potencials reptes (i mesures) que afrontar el sistema en termes de segregació no han de distingir entre centres públics i centres concertats.

Els experts opinen que els processos de segregació escolar són conseqüència de diversos factors, la importància dels quals pot variar segons els territoris. Una elevada concentració territorial d'alguns col·lectius (bosses de pobresa) o determinades dinàmiques urbanístiques (processos de gentrificació) poden explicar parcialment l'existència de desequilibris en l'escolarització de determinats col·lectius. Les onades migratòries recents expliquen també la més gran concentració de minories ètniques i culturals en algunes escoles, resultat de la seva concentració territorial o de mecanismes d'emulació.

Un efecte no volgut en la lluita contra la segregació escolar és que s’està posant en qüestió el dret d’elecció d’escola, al qual també han de gaudir les famílies de “l’alumnat vulnerable”. El llarg recorregut judicial té ben assentat que els poder públics no poden imposar l'adscripció o destinació forçosa dels alumnes a centres escolars, independentment de la voluntat de pares o tutors, perquè podria suposar una vulneració del contingut essencial del dret a l'educació de l'article 27 de la Constitució. Però és una realitat que quan la norma aborda la programació de l’oferta educativa assenyala que aquesta s’ha de fer garantint “el dret a l’educació de tothom, harmonitzant-ho amb els drets individuals dels alumnes i de les mares, els pares o els tutors. Aquesta programació ha de garantir la qualitat de l’educació i una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que propiciï la cohesió social” (LEC, 44).

Harmonitzar aquests dos elements ha de ser objecte del debat educatiu despullat de parcialitat i apassionament, que hauria d’abordar polítiques públiques en la seva globalitat, prescindint de l’activisme legislatiu. Perquè la dinàmica social actual ens pot fer pensar que la distribució de l'oferta escolar, els equilibris entre escola pública i concertada, la composició social dels centres o els seus projectes pedagògics no es poden entendre de manera estàtica. Canvien a mesura que canvia la mobilitat geogràfica de la població, la composició social dels barris, les dinàmiques de l’oferta educativa o les prioritats d'elecció escolar de les famílies, amb un transfons impregnat per un ideari que dona validesa i legitimat a l’acció educativa de cada escola. Tenim clar exemples d’aquests moviments canviants, com ara l’actual procés de preinscripció, en què una programació inicial de places s’ha vist alterada per la presència de dinàmiques migratòries no previstes, que han acabat afectant les previsions de reserva.

Harmonitzar, que és sinònim de conciliar, d’equilibrar, de compaginar, una educació per a tothom en una esfera de llibertat, ha de conduir les polítiques públiques, tant des del seu vessant més ideològic com el més tècnic, a no obviar que, a casa nostra (LEC, 42), s’estableix un model educatiu d’interès públic d’acord amb l’article 21 de l’Estatut, essent obligació del Govern regular i sostenir el Servei d’Educació de Catalunya, conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garantint a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts, finançant amb recursos públics els centres privats que el presten amb criteris de suficiència i basat en el concert educatiu.

De la mateixa manera que altres casos també claus, com poden ser les polítiques de professorat o currículum, reduir la segregació i millorar la capacitat d'elecció de les famílies és una tasca enormement complexa que requerirà d'experimentació, concreció i aprenentatge des de les polítiques públiques durant els pròxims anys, a la que ens hem de sentir interpel·lats tots els agents del sistema.