Al volts d’aquestes dates, és habitual dedicar l’editorial del FECC Informa als resultats que els i les alumnes han obtingut en les proves d’accés a la universitat. També s’ha convertit en rutina informar curs rere curs, que estudiants de l’Escola Cristiana han obtingut les màximes puntuacions en aquests proves, com ara el curs passat, en el cas d’en Ramon, de l’Escola Pia de Sabadell, i la Marta, dels Salesians de Sant Vicenç dels Horts. Haurem d’esperar encara uns dies, perquè fins el dia 22 no es publiquen els resultats, però anunciarem amb la mateixa il·lusió de sempre aquests resultats, convençuts que són el reflex d’una dedicació i d’un esforç llarg i diligent dels alumnes i del seu professorat.
Ho farem malgrat les darreres informacions que han tingut ressò als mitjans arran de la publicació d’un estudi de l’”Observatorio del Sistema Universitario” que, en resum, conclou que es “posa de manifest una tendència general que l'estudiantat obté notes substancialment millors en el batxillerat que en la fase general de les PAU”, i que “els centres privats presenten proporcions significativament més grans de notes de batxillerat molt altes enfront dels centres públics, la qual cosa indubtablement té efecte sobre la possibilitat d'accés a les carreres més demandades”.
Les veus que ja tenim costum de sentir no han trigat a escampar el “problema d’equitat” que això suposa, culpant -oh, sorpresa!- l’escola privada de què el més alt percentatge d'estudiants amb notes sobresortints de batxillerat, no reflectits en la fase general de les PAU, esbiaixa les notes d'admissió a la universitat. Una culpabilització que es deriva als professionals, en particular el personal docent i directiu, de les escoles privades, concertades o no, en una clara i manifesta falta de respecte i desconeixement de la seva tasca, com també als controls administratius als que se sotmet la seva activitat.
Una culpabilització, a més, que no respon a un argumentari cert. Perquè analitzant el contingut de l’estudi, podem observar les seves mancances i incomplecions. Bàsicament per quatre aspectes.
El primer, perquè són unes dades que no es poden extrapolar a Catalunya ja que, com indica l’estudi, hi ha grans diferències entre CCAA i a Catalunya és on hi ha un percentatge més petit d’alumnat amb puntuació de 9 i 10. L’informe diu que: “Resulta evidente, a la vista del Gráfico 18, que las diferencias entre comunidades autónomas también son muy relevantes en cuanto a la puntuación de los exámenes de la fase general de las PAU, pues el porcentaje de estudiantes que obtienen una nota entre 9 y 10 es más de 6 veces superior en Asturias que en Baleares. Este es quizás uno de los resultados más sorprendentes de este informe, especialmente teniendo en cuenta la existencia del distrito único en el sistema universitario español.”
En segon lloc, perquè compara dades diferents: per una banda la nota mitjana de totes les matèries de Batxillerat i per l’altra només les matèries de la fase comuna, és a dir llengües i una altra. Comparar aquestes dades condueix a obtenir resultats diferents perquè queden moltes matèries excloses de la comparativa. A Catalunya, a més, hi ha matèries que no es cursen en altres CCAA, com ara el treball de recerca i les pràctiques a l’empresa.
Tercer, perquè a Catalunya la inspecció fa el seguiment de les desviacions i actua quan les diferències són grans. Consultant les dades dels centres de les escoles de la FECC, no existeix aquesta diferència entre les notes de Batxillerat i les de les PAU.
I quart, perquè en els darrers 4 anys el sistema ha canviat molt i com indica l’estudi d’ESADE - EcPol s’està produint una inflació general de les notes. A més, el fet que hi hagi matèries de la part específica que ponderen per entrar a les facultats, és a dir, que puntuen més, fa que els estudiants en els darrers anys se centrin més en aquestes a l’hora de preparar la selectivitat i menys en les matèries que recull l’estudi.
Per acabar, la pròpia autora de l’estudi ha reconegut als mitjans de comunicació que a Catalunya hi ha equitat entre els diversos tipus de centre i que existeix correlació en les notes.
Demanar rigor en els estudis, objectivitat en les conclusions i prudència en la veu publicada és absolutament necessari per contribuir a la millora del sistema. El contrari no és més que sembrar desconfiança i qüestionar injustament i fins a la insolència, la tasca i dedicació dels professionals de les escoles i l’esforç d’uns i d’unes joves que afronten un repte rellevant per al seus projectes professional i de vida. Demanem uns aclariments formals de l’estudi en qüestió i, si més no, un prudent silenci als ofuscats activistes anti escola concertada, contra l’escola de la gent.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.