El perill de classificar i culpabilitzar

Encapçala aquesta editorial un adagi tret de la literatura científica anglosaxona que té forta similitud amb la vella màxima grecollatina divide et impera que consisteix en mantenir sota control un territori i/o una població (nosaltres podríem afegir unes institucions), dividint i fragmentant el poder de les diferents faccions o grups allà existents, de tal manera que no puguin reunir-se en un objectiu comú.

La reflexió esdevé desprès d’haver llegit com la classificació dels diferents municipis a Catalunya en funció del seu grau de segregació ha generat diverses crítiques i ha estat contestada pels mateixos ajuntaments. Arran de la signatura i l’aplicació gradual del Pacte contra la segregació escolar, s’han anat publicant diferents llistats d’ajuntaments ordenats segons el seu nivell de segregació. Es tracta d’una informació que pretén aportar dades i orientar a la comunitat educativa per la presa de decisions, però que també comporta l’efecte d’informar l’opinió pública i participar en la construcció de la imatge del territori a partir del qual es desagreguen les dades els municipis, imatge que va molt més enllà de la variable estrictament analitzada, sense oblidar que dins del territori que ha estat classificat hi són presents molts components, entre ells, les seves escoles.

Un anàlisi que es fa del sistema de rànquings és que la classificació jeràrquica d’una dada no és un procés senzill ni neutre, donat que aquesta és una avaluació en si mateixa: la variable és presentada al lector amb un ordre determinat. La literatura acadèmica alerta del caràcter de competició implícit en tot llistat jeràrquic, i del perill de victimitzar aquells subjectes que surten mal classificats (sigui països, regions, municipis, institucions), en tant que aquests són en l’imaginari del lector, llocs, ciutadans i/o institucions; és l’anomenat fenomen del rating and blaming (classifica i culpabilitza).

La crítica que rep aquesta ordenació concreta és que els llistats fan referència el nivell de segregació escolar en base a un únic indicador, bé sigui el nombre d’alumnat amb nacionalitat estrangera o el nombre d’alumnat amb NEE. Tanmateix, el fenomen de la segregació escolar no pot ser reduït a aquesta variable. És el que s’anomena la divergència entre el que es mesura i el que es vol mesurar. Una de les evidències d’aquesta problemàtica són aquells tècnics o polítics de l’administració local, que no es veuen reflectits ni entenen la classificació atorgada , en un sentit o un altre. S’incorre així en la simplificació d’un problema molt complex, que va més enllà del centre escolar i del municipi.

Succeeix que la comparativa agregada dels municipis en base exclusivament de la variable analitzada sense tenir en compte les diferents característiques socioeconòmiques, demogràfiques i de dinàmiques territorials entre ells, no només debilita la comparativa, sinó que impossibilita una anàlisi clara de les causes i les dinàmiques de segregació Els actors implicats en la lluita contra la segregació escolar poden sentir-se interpel·lats a la implementació de polítiques que millorin la classificació del municipi en el rànquing, en detriment d’altres accions que poden tenir un abast o impacte en la millora de la problemàtica de la segregació escolar. Els crítics d’aquest mètode insisteixen en que cal emfatitzar que no és convenient orientar les polítiques en base la variable del rànquing, si no en els problemes subjacents en ell.

Des de la comunitat educativa hem estat testimonis de com aquest efecte per evitar ‘sortir a la foto’ en una posició negativa fa que els diferents òrgans que, per normativa, han de vetllar per un compliment objectiu dels processos, acaben cedint a les pressions del rànquing i forcen les actuacions, prenent decisions que no s’entenen, com ara intercanviant les assignacions d’alumnes NESE a escoles que no responen a les opcions de les famílies, quan aquelles disposen de vacants per acollir-los, o de com tornen a aparèixer modificacions de les ofertes que encara que es facin en calendari costen molt de comprendre pel trencament d’expectatives que suposa per les famílies que no podran matricular els seus fill i filles en una escola triada conforme el procediment estipulat.

Tot i els avenços fets en la lluita contra la segregació escolar, no podem oblidar que el conjunt de mesures per fer-hi front necessita, com en tot procés de maduració i evolució de les polítiques, una revisió de la metodologia per tal d’avançar encara més, harmonitzant el conjunt de drets que afecten i protegeixen tots els sectors socials afectats, començant pels més necessitats i vulnerables. No podem trencar l’equilibri del sistema per no “voler sortir moguts a la foto”.