El BOPC del passat 4 de març recull la moció unànimement aprovada en la qual el Parlament “condemna enèrgicament qualsevol tipus d’assetjament i abús sexual i en mostra el seu complet rebuig, considerant que sota cap concepte es poden tolerar o encobrir. Són actes totalment inacceptables que atempten contra drets fonamentals de les persones i que s’han de prevenir i ser eliminats contundentment amb celeritat i fermesa”.
Igualment s’han aprovat d’altres mocions que fan referència als continuadament reiterats “protocols” d’actuació. Les resolucions parlamentàries insten que es garanteixi “l’obligat compliment del protocol per part dels centres, i no fer-ho comportaria unes conseqüències punibles que estarien també tipificades”, alhora que també insta a “introduir l’obligatorietat per part dels centres de comunicar no tan sols a la DGAIA, sinó també al Departament d’Ensenyament, a la Fiscalia i a les persones que detenen la pàtria potestat o la tutela del menor en cas d’abusos sexuals o maltractament detectat”.
La Fundació Escola Cristiana, tal com ja ho ha manifestat en ocasions anteriors i en la línia en què ho ha fet la Conferència Episcopal Tarraconense, se suma i comparteix sense dubte i incondicionalment el que contemplen aquestes mocions.
Alhora, s’ha de fer una reflexió. Si el Parlament insta a garantir un obligat compliment del protocol per part dels centres, a la vegada que afirma que el seu incompliment ‘comportaria’ conseqüències punibles, i apel·la a ‘introduir’ l’obligatorietat de comunicar els fets a diferents subjectes, tot plegat genera el dubte raonable que en l’actualitat aquestes obligacions relacionades amb els ‘protocols’ siguin tant explícites o concretes per a les escoles.
No volem donar a entendre que no estiguem d’acord en la necessitat de l’existència d’aquests protocols ni en la seva aplicació quan correspongui. Al contrari, les institucions hi han treballat i algunes disposen d’aquests documents, molt elaborats i complets. I es demostren eficaços, com s’ha pogut comprovar en el cas del monitor que prestava servei a través d’una subcontractació a una escola dels germans maristes.
Per això ens refermem que no es pot qüestionar de manera generalitzada i superficial un conjunt d’accions educatives que es du a terme a les escoles, i que s’accentuarà tal com calgui, amb el propòsit de crear en la comunitat educativa una cultura de prevenció, d’intolerància i de reacció davant d’aquests fets, que són socialment i moralment execrables.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.