No perdem l’oportunitat d’explicar-nos

No deixa de resultar sorprenent que en les diverses relacions que establim, encara ens trobem amb persones que no disposen de la informació necessària per arribar a conclusions congruents amb la realitat del nostre sector, de manera que continuen tenint lloc preses de decisions o actituds presidides pels prejudicis que ens han categoritzat, especialment les etiquetes de que ja rebem prou finançament o que ‘seleccionem’ la clientela, apartant de les nostres escoles l’alumnat amb necessitats educatives especials.

El tants cops esmentant estudi de la Sindicatura de Greuges, “Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya” (juliol 2020) evidencia de manera destacable que la inversió de les administracions públiques en la plaça escolar és insuficient per cobrir-ne el cost sense necessitat de copagament, tant si es mesura amb l’objectiu de garantir el finançament públic necessari per cobrir el cost real de la plaça escolar, com també si es fa per cobrir el cost teòric de la plaça escolar. I que en ambdós casos, calculant aquesta despesa per estudiant, l’infrafinançament és més elevat en el sector concertat que en el sector públic. Acompanya aquesta afirmació una sèrie de gràfics que mostren de manera molt visible aquest dèficit de finançament.

Al FECC Informa especial núm. 807, de 25.02.2021, amb motiu de la presentació de la Infografia que mostrava l’infrafinançament de l’escola concertada (i que recomanem que recupereu), vàrem tenir ocasió de compartir amb tots vosaltres dades i gràfiques que resumien la situació. Entre altres qüestions, constatàvem que si bé és cert que l’infrafinançament existeix tant al sector públic com al sector privat concertat, en el primer el seu nivell per plaça escolar és del 3% mentre que el d’una plaça privada concertada és del 35%. O el que és el mateix, el concert educatiu cobreix el 65% de la despesa real de les nostres escoles, mentre que a una escola pública, el grau de cobertura és del 97%.

Altra de les evidencies és la diferència entre el finançament públic i la despesa real comptabilitzada per alumne i any. Per arribar a la cobertura de la seva despesa real un alumne de centre públic deixa de rebre de l’Administració 125,34 euros a EINF/EPRI i 175,86 euros a ESO. Al seu torn, i també per arribar a cobrir la seva despesa real, un alumne de centre privat concertat deixa de rebre de l’Administració 1.540,64 euros a EINF/EPRI i 1.834,41 euros a ESO.

Algú podria dir que questes dades ja són obsoletes, perquè corresponen a l’any 2019. És cert que ha existit una millora en el finançament, en especial l’increment del 40% del mòdul de despeses de funcionament l’any 2023 (lluny encara del 300% necessari). Però no és menys cert que la repercussió d’aquest augment, calculada en base al finançament per alumne, ha representat un augment de 126 €/alumne/any a EINF/EPRI i de 65 €/alumne/any a ESO, mentre que, per exemple, al sector públic, l’increment de les 3.500 dotacions de docents també de l’any 2023 ha suposat una ampliació del finançament de 137 €/alumne/any EINF/EPRI i de 265 € alumne/any a ESO. És a dir, tot i la millora, aquesta ha restat absorbida per la política financera del Departament, completament esbiaixada cap al sector públic, de manera que pot sostenir-se aquest dèficit per alumne i any a l’escola concertada de 1.540,64 euros a EINF/EPRI i 1.834,41 euros a ESO.

I tot això sense considerar ni l’efecte inflacionari ni els recursos destinats a l’atenció a la diversitat, profundament discriminatòria envers el sector d’iniciativa social que, dades en mà, escolaritza aquest alumant en forma anàloga a l’escola pública, com ja hem pogut palesar en diverses editorials del FECC Informa.

Davant d’aquestes actituds, que destil·len encara un marc mental assentat bé en el desconeixement, bé en el prejudici o, simplement, en la peresa mental, és fonamental explicar, alliçonar, mostrar amb transparència la nostra situació, acompanyada de dades objectives, cada cop més factibles d’obtenir i analitzar. Si alguna cosa hem pogut palesar és, d’una banda, que no podem donar per assentades moltes coses. D’altra, la reacció d’incredulitat o sorpresa quan s’explica la realitat. La nostra feina és ensenyar, també a aquells que demostren desconeixement del què som, del què fem i de com som tractats. Una feina que ha de ser continuada i insistent, amb l’esperança de que fructificarà.