Ens sembla el temps d’un sospir el transcorregut des de que us enviàvem el darrer butlletí del curs passat amb els nostres desitjos de què gaudíssiu d’unes bones i merescudes vacances i el d’avui, que marca la represa de les nostres trobades setmanals coincidint amb el del nou curs escolar, el 2023/2024. Esperem que hàgiu pogut assaborir amb plenitud d’un temps de descans, de canviar rutines, de noves experiències... i que les forces s’hagin recuperat al màxim.
Ja amb la totalitat dels equips de docents i del personal d’administració i serveis incorporats a les escoles, acabant de perfilar serrells i polint l’organització del curs, a l’espera de l’arribada de l’alumnat a partir demà, dimecres. Centenars de milers de nois i noies que tornaran a omplir de vida els espais dels col·legis i també el cor dels professionals que hi esmerçaran en la seva feina tota la capacitat i estimació, quelcom que ja ha estat demostrat amb escreix en la llarga trajectòria de servei al país i als seus alumnes que ha esmerçat l’Escola Cristiana de Catalunya.
Serà un curs ple de reptes, de desafiaments. Però... quin curs no ho ha estat? Des del punt de vista més genèric, en un context de davallada continuada de la població escolar, estarem a l’espera de com quedarà la composició del govern de l’Estat. A Catalunya, comença el camí dels pressupostos, tan important per a la nostra economia. En el sector, cal resoldre encara la composició definitiva dels concerts en algunes escoles, amb les incerteses que aquesta situació comporta...
En una perspectiva més “domèstica”, tenim a tocar al nou Congrés de l’Escola Cristiana, Quòrum23, que tindrà lloc el proper dia 19 d’octubre, i per al que hi sou convidats.
També posem al vostre abast l’oferta formativa de la Fundació, que podeu consultar al seu espai propi de la nostra web i de la que us informem periòdicament a través del mateix FECC Informa i dels missatges específics que es van enviant als diferents col·lectius.
Us farem altres recordatoris en el mateix cos d’aquesta publicació, i que afecten la gestió, la pedagogia, la pastoral, en definitiva, el dia a dia de la nostra tasca.
Però allò més important, allò que sempre tindrem present, són les mirades il·lusionades, esperançades, cercadores d’afecte dels nens i nenes, nois i noies que tornen a la seva escola, mirades on els reconeixerem i expressarem la nostra voluntat d’acomboiar-los amb estima i respecte, com a esperançadors divulgadors de la tasca ben feta i de l’alegria de l’Evangeli.
Ens diu el Sant Pare: “No pensis mai que la lluita que estàs fent aquí sigui completament inútil. Al final de l’existència no ens espera el naufragi: en nosaltres palpita una llavor d’absolut. Déu no defrauda: si ha posat una esperança en els nostres cors, no la vol aixafar amb contínues frustracions. Tot neix per florir en una eterna primavera. També Déu ens ha fet per florir. Recordo aquell diàleg, quan el roure va demanar a l’ametller: “Parla’m de Déu”. I l’ametller va florir... Tingues sempre el coratge de la veritat, però recorda: no ets superior a ningú. Recorda això: no ets superior a ningú. Si tu haguessis estat l’últim en creure en la veritat, no defugis la companyia dels altres. També si tu vius en el silenci d’un ermità, porta en el cor el patiment de tota criatura. Sigues cristià; i mitjançant la pregària tot ho poses en les mans de Déu.”
Que sigui molt benvingut el nostre alumnat i molt bona feina als nostres professionals en aquest curs. Des de la nostra missió, oferim el nostre testimoni en la tasca quotidiana, amb la voluntat de trobada personal i comunitària orientada pel missatge de l’Evangeli amb la nostra comunitat educativa. Amb confiança i esperança i amb totes les nostres energies. Molt bon curs!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.