Fracàs escolar a les escoles d’iniciativa social?

La publicació a finals del passat mes de maig de l’informe internacional PIRLS, que evidencià l’enfonsament de la comprensió lectora a Catalunya entre els alumnes de 4t de primària, junt amb l’estudi de la Comissió Europea del mes de juny sobre l’abandonament escolar primerenc (AET), que situava Catalunya com la comunitat amb més AET, el 16%, per sobre de la mitjana espanyola (13,9%) i de l’europea (9,3%), van disparar les alarmes. Aquesta lògica preocupació, que ha tingut un important ressò als mitjans de comunicació, va propiciar un debat monogràfic al Parlament sobre la situació de l’educació i el sistema educatiu, celebrat entre el 27 i 29 de juny, on s’abordaren, entre d’altres temes, l'abandonament escolar, l'escola inclusiva, els resultats de l'informe PIRLS en comprensió lectora i s’adoptaren propostes d’actuació (vegeu el FECC Informa 909 de 3.07.23).

Al fil d’aquest inquietud, des de la FECC s’han treballat diverses consideracions respecte de la situació de l’escola de la gent en general i de l’escola cristiana en particular, analitzant els contextos global i l’específic relacionats amb el fracàs escolar, cercant fonts de referència pública que recollissin dades sobre el tema i factibles de consulta pels interessats en tot moment.

Dibuixant el marc general, les escoles d’iniciativa social, com una part molt important del sistema educatiu, estem implantades a tot el país. Hi ha escoles a totes les comarques catalanes excepte en cinc (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà. Priorat, Terra Alta i Vall d’Aran), amb la presència més important al Barcelonès (54%)) i al Vallès Occidental (41%).

En el context d’atenció a la diversitat, escolaritzem alumnat de més de 50 nacionalitats. El curs 2021-2022, vam acollir 5.491 alumnes nouvinguts, un 20% del total. Al Barcelonès i Vallès Occidental l’alumnat nouvingut representa una quarta part del total. A Barcelona, les nostres escoles acullen més d’una tercera part d’aquest alumnat. També som escoles que escolaritzem un 14,1% d’alumnat NESE (l’escola pública acull un 14,6% d’aquest alumnat). I si parlem de recursos, front aquesta xifra anàloga del nivell d’escolarització, l’escola de la gent en rep molts menys. Aquesta qüestió ha estat àmpliament abordada. Al FECC informa 882, de 28.11.22, en fèiem ressò del percentatge d’alumnat NESE escolaritzat a les escoles del Servei d’Educació de Catalunya. Al FECC 883, de 12.12.22 constatàvem l’enorme diferència de recursos entre els centres públics i els d’iniciativa social de complexitat elevada, en favor dels primers. Al FECC 881, de 21.11.22, analitzàvem la insuficiència de l’import del mòdul de 988,10 € per atendre l’escolarització de l’alumnat “NESE B”. Al FECC 886, de 16.01.23, constatàvem el finançament teòric per alumne i any escolaritzat a l’escola pública i a la concertada (a EINF/EPRI 4.004,87€ al centres públics i 2.784,1€ als concertats; a l’ESO, 5.610,08€ als primers front 3.394.34€ als segons), i l’encara més escandalosa inversió pública per alumne i any amb necessitats educatives especials (EINF/PRI 265,1€ als centres públics front 27,5€ als concertats; a l’ESO, 360,7€ als primers contra 54,8€ als segons). I al FECC 894, de 13.03.23, ens fèiem ressò de l’avanç en el finançament del mòdul de despeses de funcionament ordinàries, amb un increment del 42% per a l’any 2023 respecte de l’exercici anterior.

Amb aquest marc general, de clara discriminació en la dotació dels recursos per al tractament de la

diversitat en què es troba l’escola concertada malgrat que la llei obliga a un tractament equitatiu entre l’escola pública i l’escola de la gent, i amb les dades estadístiques a la ma, no és cert que els indicadors de fracàs escolar en el nostre sector siguin tan alarmants. Ans al contrari, les xifres ens diuen que som escoles amb resultats de competències bàsiques per sobre de la mitjana i que presentem indicadors d’abandonament escolar molt baixos.

Pel que fa a les competències bàsiques, recollint les puntuacions mitjanes globals de 4t d’ESO, observem que en Català, la mitjana de Catalunya està en 74,1, mentre que la dels centres privats en 77,2. En castellà, 75,2 i 78,3 . En Anglès, 68,4 versus 75,6 i en Matemàtiques, 61,1 front 66,5. Sempre la primera puntuació és la mitjana de Catalunya i la segona la dels centres privats. La conclusió és evident. Les nostres escoles estan per sobre de la mitjana de Catalunya. Font: Consell Superior d’Avaluació de Catalunya: http://csda.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/publicacions/quaderns-avaluacio/quaderns-avaluacio-53/quaderns-avaluacio-53.pdf

Si analitzem les dades recollides pels sistemes de gestió acadèmica de l’escola cristiana, es desprèn que més d’un 92% de l’alumnat, en mitjana, acrediten l’ESO. Posant en relació aquest índex amb el percentatge d’alumnat que no assoleix les competències bàsiques, sobre les que l’OCDE recomana que se situï per sota del 15%, constatem que aquest percentatge d’alumnat en nivell baix de competències bàsiques als centres privats sempre és inferior que la mitjana de Catalunya i també, excepte en Matemàtiques, per sota del límit que demana l’OCDE. També indicant en primer lloc la mitjana de Catalunya i en segon lloc la dels centres privats, observem que en Matemàtiques és un 12,7% front el 7,4%. En Castellà, un 13,5% davant del 7,9%; Anglès, un 19,6% front un 9,7%. I Matemàtiques, un 23,5% davant d’un 15,1%.

Una darrera dada: Analitzant el percentatge d’alumnat que promociona a l’etapa de la ESO, s’evidencia que mentre que a l’escola pública no promociona el 5,4%, a l’escola privada concertada no ho fa el 2,5% (Font: Estadística del Departament d’Educació Ensenyaments de règim general. Departament d'Educació (gencat.cat).

La lluita contra el fracàs escolar ens ocupa i preocupa en la nostra tasca diària i en el nostre disseny estratègic. No és un match escola pública/escola d’iniciativa social. Tampoc cantem victòria perquè el fracàs d’un alumne és el fracàs de tots nosaltres. Però ens podríem preguntar que si l’escola de la gent disposés de, com a mínim, els mateixos recursos personals i materials que l’escola pública, on se situaria el nivell de fracàs escolar. Modestament intuïm, només intuïm, que seria molt baix.