El proper diumenge 28 tindrem l’oportunitat d’elegir les i els nostres representants en l’àmbit local. Un procés electoral que té una relació directa amb l’educació, en la mesura en què els municipis estan disposant de manera creixent d’un poder real com a unitats de planificació i execució de decisions de política educativa.
La LEC fonamenta i posa les bases de la cooperació estable entre les dues administracions, la local i l’educativa, i defineix el municipi i, si escau, els altres ens locals, com les administracions més properes als ciutadans i com àmbits on es poden concretar els compromisos de la societat amb l’educació, sota els principis de proximitat i subsidiarietat. També estableix com principis rectors del sistema educatiu la col·laboració, la cooperació i la corresponsabilització amb els ajuntaments i atorga als ens locals la condició d’Administració educativa en l’exercici de les competències pròpies, d’acord amb l’Estatut, practicant també les competències que els són atribuïdes d’acord amb la pròpia llei.
Així, l'articulació de polítiques educatives municipals s’ha concretat en nombroses iniciatives i activitats, entre les que, sense ànim exhaustiu, podem destacar: la creació i actuació d’oficines municipals d'escolarització i taules mixtes de planificació; la participació dels ajuntaments per acordar les adscripcions entre centres públics i autoritzar les que se sol·licitin entre centres privats; implementació de projectes educatius de ciutat, concertació de plans d'acollida amb les institucions socioeducatives, de programes d'acompanyament en la transició escola–treball i de plans educatius d'entorn; la gestió de centres educatius de titularitat municipal, l’aportació de terrenys per a la construcció de centres públics, la constitució de consorcis Generalitat/ens locals per a desenvolupar accions educatives que concretin prioritats sectorials o territorials... No és baladí afirmar que la política educativa municipal és, en molts aspectes, una responsabilitat compartida entre els consistoris i la Generalitat que afecta molt directament els agents responsables de l’educació d’un poble o d’una ciutat.
Tenir en consideració les propostes relacionades amb l'educació que les diferents formacions polítiques inclouen en els seus programes electorals sobre polítiques i accions en matèria educativa pot orientar el sentit del vot dels habitants del municipi. És innegable que aquestes polítiques poden variar d'un ajuntament a un altre, perquè cada municipi té les seves particularitats i necessitats. Però no és menys cert que existeix un conjunt d’elements o principis d’actuació d’índole més general que impregna aquestes polítiques en funció de la formació política governant, sola o en coalició.
La significació d’aquest tema ha impulsat iniciatives del sector per tal de conèixer els programes educatius dels aspirants a les alcaldies, com ara la trobada que se celebrà a Lleida on els candidats van tenir ocasió d’explicar davant d’un nombrós públic integrat per membres de la comunitat educativa de la ciutat i de representants de les titularitats quines eren les seves opcions, que, en línies generals, tenen molts aspectes de coincidència amb les que desprès us presentem. Seguint aquest camí, les entitats representants de les titularitats del sector han plantejat una sèrie de qüestions a diferents agrupacions polítiques que presenten candidatura a la ciutat de Barcelona (ERC, BComú, PSC, JuntsXCat, Cs, PP i Valents).
Amb aquest FECC Informa us presentem les seves respostes. Les preguntes giren entorn de diversos aspectes d’interès: els seus objectius prioritaris per a la millora de l'educació; la redistribució alumnat NESE en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar; el fracàs i abandonament escolar; els centres d’alta complexitat; la política d’absorció de centres d’iniciativa social per passar-los a la xarxa pública; la visibilització de l’oferta de la iniciativa social en el marc d’un servei d’interès públic; la concertació de places de Formació Professional; l’educació inclusiva; el finançament d’alumnat del Pla de Xoc i l’Acord de ciutat per a l'educació 2030. Tot i que s’emmarquen en el referent propi del municipi, especialment els dos darrers, se’n pot deduir una sèrie d’idees que transcendeix l’àmbit local i que es pot identificar com un fil conductor generalitzat en l’acció dels ajuntaments en matèria educativa.
El coneixement dels posicionaments concrets d’algunes formacions davant les qüestions plantejades pot ajudar a que aquesta convocatòria electoral esdevingui una oportunitat per a que el nostre vot pugui influir en les polítiques educatives locals, en el convenciment de la força i transcendència que l’actuació política municipal té per al sector d’escoles que representem.
Consulteu les propostes en MATÈRIA EDUCATIVA dels candidats o la versió resumida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.