Edu&Eva, l’inherent diàleg entre Educació i Evangelització a l’Escola Cristiana

Avui us volem convidar a fer un exercici de “literatura comparada” entre els dos documents conclusius de la reflexió estratègica - sobre el lideratge pedagògic i la identitat i missió respectivament – que van ser presentats el darrer Quòrum23, el Congrés de l’Escola Cristiana de Catalunya, el passat 19 d’octubre. Si accediu als documents, veureu que, tant l’un com l’altre, contenen diverses anotacions a peu de pàgina en les quals es fan referència, com si d’un efecte mirall és tractés, entre les “palanques pedagògiques” per una banda i els “eixos d’identitat i missió” per l’altra.

La proposta d’avui parteix d’una convicció arrelada a l’Escola Cristiana, i és que la identitat (els carismes educatius) de les institucions i iniciatives socials d’arrel cristiana adscrites a la FECC han configurat i segueixen configurant una determinada proposta educativa atenta al nostre món i, per altra banda, la voluntat de donar resposta als reptes actuals de l’educació han revitalitzat i renovat les mateixes institucions i la seva manera de fer arribar l’Evangeli als nostres contemporanis. Aquest diàleg és el que ha estat expressat en diverses iniciatives de la FECC amb el nom de “Edu&Eva”(noms propis que responen als mots EDUcació i EVAngeli); des del llibre presentat el passat tres d’octubre a la llibreria Claret de Barcelona (llegir notícia), fins a la sèrie de reflexió gràfica del Departament de Pastoral. “Edu&Eva” no és una marca pròpia de la FECC - esteu tots convidats a fer-vos-ho vostre i enriquir el diàleg amb les aportacions des de les vostres institucions - sinó una nota de fons que desitgem que sigui sostinguda i encarnada en el quotidià per a tots els membres de la comunitat educativa de l’escola cristiana (Alumnat, docents, directius, famílies, PAS, etc.). Aquest és el sentit que explica la darrera vinyeta de la sèrie “Edu&Eva”, que podeu trobar contextualitzada en el butlletí Llambregades de pastoral educativa del mes de novembre.

A tall d’exemple, permeteu-nos només unes línies sobre la primera proposta de diàleg de la vinyeta, la que planteja la relació entre “Aliances estratègiques” i “Sinodalitat”. El primer concepte el trobem en la formulació de la palanca tercera del document pedagògic: «Necessitat de d’estimular aliances estratègiques amb les entitats i els membres més rellevants i significatius de l’entorn. Les famílies com a agents actius essencials de la nostra proposta educativa». A peu de pàgina llegim la nota «Veieu els eixos 1 i 6 del Marc de reflexió estratègic en l’àmbit de la identitat i la missió». Què hi ha, per exemple, en l’eix u? Doncs això: «Un camí iniciat que continua... D’una certa autorreferencialitat a la Sinodalitat educativa: caminem junts!». Aprofundint en el redactat d’aquests dos punts copsem que, un i altre, ens menen a una “educació en sortida” (en referència a l’Encíclica Evangelii Guadium, núms. 20-23). Si bé el document pedagògic va desgranant diversos àmbits on cercar aquestes aliances estratègiques (Família, entorn conceptual i geogràfic, món empresarial i sòcio-cultural o, també, món político-administratiu i comunicatiu), el document de identitat i missió l’enriqueix aportant la lectura sinodal (etimològicament, “caminar junts”) que està realitzant l’Església. Cercar aliances estratègiques, doncs, no respon a un interès merament comercial o de supervivència institucional, sinó que enllaça amb el sentir i ser eclesial cercant la millor manera d’anar a l’encontre de la persona humana i fer-la créixer en tots els sentits. “Gloria Dei, vivens homo”, (La Glòria de Déu és la vida – plena - de l’home) que deia Sant Ireneu de Lió (s.II dC).

No podem acabar aquest escrit editorial sense agrair, un cop més, a les persones que han fet possible la publicació d’aquest dos documents de l’àmbit pedagògic i l’àmbit de identitat i missió. Tant a tots els membres de la comunitat educativa que hi ha col·laborat com, molt especialment, als doctors Joan Mateo i Andreu Ibarz respectivament.