Conjugar cultura i tradició és una saludable aspiració de la societat. En el fons, resta la consciència que quan la identitat d’un poble entra en crisi o els seus valors es dilueixen o es perden, o quan oblida la importància de la seva gent gran com a font de coneixement i fonament d'identitat de la memòria col·lectiva, els integrants d'aquesta cultura es tornen fràgils.
Catalunya és i ha estat històricament terra d’acollida. A casa nostra ha confluït una població heterogènia de diverses procedències, idees i sensibilitats; una ciutadania que duu amb la seva vinguda els seus propis elements culturals. I a casa nostra hem après que és la cultura, amb el seu component lingüístic, el factor que és capaç d’establir un lligam entre aquesta diversitat social, tan enriquidora com digna d’atenció.
La tradició ens conta que Sant Jordi fou un soldat romà de l’Orient que es va convertir al cristianisme i que va morir màrtir en les persecucions del segle III. Per això els cristians el venerem, com un creient convençut de la seva fe en Jesús, capaç de renunciar fins i tot a la seva vida, per ser fidel a Jesucrist i a l’Evangeli. Amb el temps, es presenta com el cavaller que venç el drac i salva la donzella. L’eterna lluita del bé contra el mal… I Catalunya l’acull com al seu patró.
La celebració de la Diada de Sant Jordi agermana el llibre i la rosa... El llibre que ens guareix de la ignorància, la més perillosa de les malalties i l’origen de totes les altres, vigorós i lleial company de viatge en el trajecte de la nostra vida que ens convida a viure i reviure experiències, emocions, creences... reals o fictícies, autèntiques o somiades. I la rosa, que esdevé part d'una ofrena al patró de Catalunya i alhora, obsequi que les persones que s’estimen es fan com a símbol del seu afecte, consideració i respecte...
Una poderosa simbiosi entre amor i cultura, com anhel i desig d’harmonia, entesa i coneixement cap a nosaltres mateixos i envers l’altre... Tradicions con la de Sant Jordi ens ajuden a entendre que un poble sense cultura, una societat sense amor s’afronten a un futur pobre i desvalgut.
La Diada de Sant Jordi és també l’avantsala de la celebració del dia de la Mare de Déu de Montserrat, rosa d’abril, patrona de Catalunya, “esperança dels fidels i l’honor del nostre poble”.
Felicitem a tots els Jordi(s), Jordina(s) i totes les variacions onomàstiques d’aquest Sant tant popular, amb el desig de que sapiguem traduir el què significa compartir cultura, saviesa, entesa, amor i respecte entre nosaltres. També felicitacions als i les Montserrat (s) i, com diu la lletra del Virolai, que la Mare de Déu de Montserrat, estel de la serra, ens il·lumini i ens guiï cap el cel.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.