Entre els proppassats dimarts 28 i dijous 29 de juny ha tingut lloc al Parlament de Catalunya el debat monogràfic sobre la situació de l'educació i el sistema educatiu, sol·licitat per JxCat.
El debat ha tingut lloc pocs dies desprès del canvi de responsable al Departament d’Educació, i a la seva sessió inicial ja va intervenir la nova Consellera, Hble. Sra. Anna Simó, precedida d’una al·locució del President de la Generalitat i en el que van tenir ocasió de participar els representants dels vuit grups parlamentaris.
A banda de les propostes acordades, ha semblat planar un esperit general de consens en la idea de què l’actual situació política, amb els reajustaments posteriors a les eleccions municipals i les autonòmiques i amb la perspectiva de les generals d’aquí a poc menys d’un mes, no distregui el que pot ser una oportunitat per a refermar consensos a més llarg termini, en la recerca de revertir uns indicadors del nostre sistema educatiu que no són positius i les mesures que cal prendre.
Amb aquesta preocupació, algunes de les propostes acordades al Ple han estat impulsar un pla de xoc contra l'abandonament escolar i per la millora de les competències bàsiques dels alumnes, una resolució sobre un pacte nacional en defensa de l'escola catalana, altra sobre la formació professional i les escoles de noves oportunitats, també una sobre el benestar emocional dels alumnes i la lluita contra l'assetjament, el ciberassetjament i altres formes de violència que es poden donar en el context escolar. Altres propostes aprovades han estat un pacte nacional per l'educació, el desplegament d'un sistema educatiu inclusiu, la gratuïtat de l'etapa dels zero als tres anys, una estratègia per posar fi a la segregació escolar, i la defensa i el reconeixement de la tasca dels docents.
Però més enllà d’aquestes propostes concretes, en diverses ocasions s’ha tingut oportunitat de posar de manifest la demanda d’un pacte educatiu.
No és el primer cop que sentim aquesta expressió, amb la qual no podem estar més d’acord. Certament, aquest sentit de cansament que existeix entre el col·lectiu que treballa a les escoles es pot derivar també envers un esgotament davant la ideologització del debat educatiu i dels frentismes polítics en què sembla que importa més rebatre les idees d'altres que buscar solució als problemes.
L'educació no necessita anar contra ningú. No sobra ningú en aquesta gran i noble tasca d'educar. Cal evitar aquest frentisme del qual hem parlat, que es manifesta en dualitats del tipus pública versus concertada, o laic versus confessional, o esquerres versus dretes, o conservador versus progressista. Perquè al final són retòriques maniquees que contaminen els debats i treuen de l'horitzó la veritable recerca del bé de l'alumne, de les famílies, dels professors, de les escoles, de tota la comunitat educativa i la societat en general.
Contribuir a la cohesió social a través d' una educació equitativa i inclusiva; acabar amb el fracàs i l'abandonament escolar; garantir la suficiència i estabilitat dels recursos en el sistema educatiu, col·locant-nos en la mitjana de la inversió europea per a educació, sigui com a percentatge del PIB o com a quantitat absoluta en el pressupost; avançar en la gratuïtat real, tal com es reconeix al nostre ordenament; protegir la diversitat de centres, que garanteix una oferta plural i el dret d’elecció i creació d’escoles; continuar educant els nostres infants en valors, drets i responsabilitats com a ciutadans...
A casa nostra disposem d’una bona base per afrontar aquest repte. La Llei d’Educació de Catalunya, que crea el Servei d’Educació de Catalunya, és el referent que ens pot permetre a tots, sense exclusions, arribar a assolir una educació de qualitat, plural, accessible a tothom, equitativa i cercadora de la igualtat d' oportunitats.
Tant de bo que les resolucions aprovades en aquest recent debat educatiu permeti aquesta millora continua en l’educació, situant l’alumnat en el centre de la nostra tasca dins d’aquest esperit de consens que s’ha reflectit i pel qual tots els agents implicats i afectats, dins i fora del sistema educatiu, hem de participar pel bé de tots els infants i joves que atenem dia a dia a les nostres escoles.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.